A cada trau, a cada ferida, a cada esgarrinxada,
vaig cordar-hi un botó
*by la meteo-app de la Camper per a l'¡Phone
botons de diferents mides, cosits amb el punt més adient per a cada ocasió
(no em vaig atrevir amb els colors però,
com si el dolor, l’emoció que atordeix els sentits, només pogués ser blanc i negre)
ara tinc una lluna de 21 botons,
una lluna nacrada (i acuirassada) preciosa….
si és de 21 botons vol dir que es una lluna elegant?
(perdó, perdó, perdó… segurament no té gràcia…)
discrepo (dolçament i sense ànim de polèmica, eh?) en que el dolor és en blanc i negre…
Pot ser blau si és llunyania… vermell si et fereix fins sagnar (no necessàriament de forma física)… gris si el provoca el menyspreu o el desafecte… i així…
tal vegada, el que passa, és que ens fa veure el que ens envolta en blanc i negre… fins que la ximpleria més ximple, ens agafa per sorpresa i ens fa somriure…
i és com quan comença a esquinçar-se la boira…
no perdis els botons!!! sempre poder fer servei… i molt millor que el velcro (que amb el temps s’omple de tot…) o les cremalleres que acaben obrint-se …
al marge del poc sentit i profunditat de les meves paraules, una abraçada immensa i una bossa plena de petons dolços, molt possiblement força llunàtics, de tots colors i mides, nina
:¬)****
de 21 botons vol dir que es una lluna elegant, sí, barbollaire XD
no discrepes, també conec el dolor vermell (roig encès), i el blau fosc fred del fons del mar (la solitud), però pels botons em va semblar més elegant patir-lo en blanc i negre…. ;-P
amb botons, sí (sense el sempre brutot velcro), amb tot el que té de sensual i alliberador el descordar botons…..
per a tu, un somrís franc i ben ampla, una abraçada llunàtica de tots colors
;***
Jo no vull dir res, però s’assembla una mica a l’Estrella de la Mort, de Star Wars…
oooops……??
doncs també tens raó, juasssss!!!
m’ha semblat una imatge i una idea precioses, cordar-hi un botó a cada ferida..miraré de cordar-les totes, sempre, és la manera de poder viure a gust..
gràcies, lolita,
em va semblar que podia ser una bona manera de canviar-li la naturalesa (al dolor), de jugar-hi, de gastar-lo…
=;)
Una manera molt novedosa de curar les ferides. Amb allò dels colors jo sí que estic d’acord amb tu, quan em trobe ferida no tinc ganes de colors.
wenu, novesflors….
no sé ben bé si és “curar”, més aviat tinc la sensació que és “tapar-lo”…..
=;-P