Enxarxa't

Moodle és una eina per a la creació de cursos i llocs Web basats en Internet. Aquests sistemes (o plataformes) reben el nom de Sistemes de Gestió de l'Aprenentatge (Learning Management Systems, LMS) o Entorns Virtuals d'Aprenentatge (EVA; Virtual Learning Environment, VLE).

Moodle es distribueix gratuïtament com a Software Lliure (Open Source) (sota la Llicència pública GNU), tot i que el desenvolupament de l'eina fou iniciat per en Martin Dougiamas, australià, qui continua dirigint el projecte.

Amb Moodle, doncs, podeu tenir a la vostra pàgina un campus virtual d'aprenentatge complet i versàtil que permet l'autonomia no només dels administradors, sinó també dels creadors de cursos, dels autors, del professorat i de l'estudiant.

Llegir més: Què és Moodle?

Havia de preparar una presentació sobre eLearning i no volia, altre cop, constrenyir-me al Power Point.  Tenia ganes de fer una presentació que no fos tant encarcarada, tant linial, una presentació dinàmica que fes ús de les possibilitats de la tecnologia.

Vaig rondar una mica la xarxa i vaig enviar alguns helps al Twitter i al Facebook. Després d'alguns dies, algú (l'oriol) m'enviava una possibilitat: el Prezi.

Prezi és una web que et permet crear presentacions sobre Flash de forma molt intuïtiva.  Només amb mirar un primer video de prop d'un minut, ja pots començar a usar-lo i explorar les seves possibilitats.

Per usar-lo però, és clar, primer t'has de registrar i escollir el tipus de compte que hi vols: Lliure (públic, gratuït i fins a 100MB), o Enjoy, o Pro, amb capacitats i possibilitats pujants (aquestes dues dareres, de pagament, et permeten instal·lar-te el programari a l'ordinador i treballar en local).  També hi ha llicències per a estudiants.

Un cop logineat, des de la pestanya My, pots començar a crear la propia presentació.  La idea bàsica és la d'organitzar uns quants conceptes clau com a esquelet per anar-los vestint poc a poc dels recursos que hi vulguem donar.  Un cop creat, podrem triar com i en quin ordre es mostra en la presentació final.

Abans de començar a crear la teva presentació però, recomano veure alguns exemples dels que presenta la mateixa web per agafar alguna idea.  Fins i tot, si volem, podem re-utilitzar presentacions (tant nostres com d'altres usuaris que així ho permetin).  Vegeu un exemple que m'ha agradat especialment per com tracta la navegació: Web 2.0 in the classroom

Alhora de crear la nostra presentació, Prezi ens ofereix algunes plantilles predeterminades.  Amb tot, només amb quatre eines bàsiques (crear conceptes, afegir recurs, marcar frames i triar colors, que apareixen com a menú flash que s'oculta a l'extrem superior esquerra de l'espai de treball) podem ajustar la plantilla i començar a esbossar la pròpia presentació.
.

Finalment, un cop creada la nostra presentació, podem, si volem, baixar-la en local al nostre disc dur. Prezi ens crea un executable .exe per al Windows i una app per al MAC que ens permetrà visualitzar la nostra presentació sense necessitat d'estar connectats a la xarxa.  En pantalla completa i tot!!

Feu-hi una ullada i exploreu-lo una mica.  Sortint de l'encarcarament que ens dona el PPT (potser menys, el KeyNote), Prezi és, de debò, una alenada d'aire fresc, una altra manera d'entendre les presentacions.

Zotero és una extensió gratuïta i fàcil d'usar per al Firefox que permet recopilar, gestionar i citar les nostres fonts de recerca.

Podem baixar-nos l'extensió d'aquí i instal·lar-la com a pluggin del nostre Firefox.

En arrancar-la, ens porta a la pàgina de registre de Zotero per tal que donem d'alta (gratuïtament, també) un perfil propi a la seva web.  Això ens permetrà accedir a les nostres referències, si volem, directament des de la web, independentment de l'ordinador o el navegador que fem servir.

En el nostre Firefox, Zotero ens situa una icona Z (o Zotero, com preferiu) a la barra inferior del Firefox que ens permet accedir a l'eina local de forma fàcil mentre naveguem per internet.

En cliclar aquesta icona, s'ens obre una mitja finestra inferior sobre la pàgina que estem navegant amb les eines per a indexar-la i desar-la:

Amb la informació, notes, etiquetes, carpetes,.... que hi podem relacionar, Zotero ens permet anar ordenant les nostres recerques desades per tal de poder recuperar-les de forma ràpida en qualsevol moment.

L'eina desa una còpia de la pàgina web que estem indexant, no només el seu enllaç URL.  Amb tot, si volem recuperar l'enllaç web, també podrem fer-ho.  I si aquest ha canviat de lloc, Zotero en ajuda a recercar-lo de nou.
.

A més a més, si volem, Zotero té un pluggin propi que ens permet lligar aquesta base de dades amb el nostre processador Word o Open-Office, i que ens ajudarà, no només a citar les referències en els nostres informes, sinó també a construir la bibliografia que hi posem al final, a partir de les referències citades i en el format de tipus de bibliografia (Vancouver, APA,...) que hi escollim!!

També, i a través del nostre perfil a la seva web, podrem compartir les nostres referències (total o parcialment) amb d'altres usuaris.

En definitiva, una eina amb moltes potencialitats que ens farà la vida molt més fàcil en les nostres recerques.  Val la pena explorar-la.

Els tres plantejaments curriculars clàssics

La primera declaració sobre l'estructura d'un model curricular per a la formació mèdica, la constitueix l'Informe Flexner (1910), que organitza el currículum en un primer bloc de ciències bàsiques (com a fonament per al raonament científic) previ a la formació clínica.

Coexistent al model flexnerià (vigent durant tot el segle, i encara en l'actualitat), apareix el 1950 el currículum integrat per sistemes/especialitats de la Case WesternReserve University de Cleveland, que planifica les assignatures en equips conjunts bàsics i clínics des del primer any de formació de grau.

I és a finals dels seixanta (1969) que una facultat de nova creació, la McMaster a Hamiltonm Ontario, Canadà, centra el seu currículum en el procés d'aprenentatge, i marca el naixement del Problem Based Learning (PBL).

Notar que el primer dels paradigmes esmentats es refereix, principalment, als continguts de la formació, mentre que els següents es centren en el procés d'ensenyament / aprenentatge.

Principals paradigmes en Educació Mèdica

A part dels tres grans paradigmes esmentats, citaríem com a principals paradigmes en l'EM els següents:

Aprenentatge vs ensenyament, aprenentatge centrat en qui aprèn

Comporta un canvi de rol tant en l'estudiant (gestor del propi aprenentatge) com del professor, que se situa com a facilitador de l'aprenentatge (planificador, proveïdor d'informació i generador de recursos, model, avaluador)

Educació Orientada a Resultats (EOR)

Posada en marxa inicialment (1966) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Brown (Providence, Rhode Island) basa el procés formatiu en els resultats d'aprenentatge més que no en el procés. Introdueix un nou constructe, el de "competència".

En aquest paradigma, l'avaluació adquireix una importància rellevant (l'avaluació dirigeix l'aprenentatge).

L'aparició, el 1975, de les OSCE (Objective Structured clinical Examination, Harden) significa un gran avenç en instruments d'avaluació per competències.

Estratègies educatives

El model SPICE, Harden 1984, orienta les noves estratègies educatives:

El PBL com a estratègia educativa.

Introducció de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

La introducció de les TICs suposa la introducció de noves eines en el procés d'aprenentatge. Possibilita i amplia el ventall de recursos: Aundiovisuales, Simulacions, Pacient Virtual, eLearning, ...

Gestió curricular

El currículum d'un programa formatiu s'elabora en un procés llarg i complex (perfil, competències, metodologia, continguts, activitats, avaluació, temps, ...), i ha de ser sotmès a avaluació i revisió contínua per a la seva adequació i ajust.

Han d'estar implicats tots els agents de la formació (professors, estudiants, administració) i és necessària la participació d'experts en EM (professionalitzar el disseny, el desenvolupament i la implementació).

EM basada en la millor evidència (BEME)

Utilització, per part dels docents, de mètodes i aproximacions basats en la millor evidència.

Avaluació i acreditació de programes i institucions

Importància dels Sistemes de Garantia de la Qualitat en Educació (estàndards de la WFME, i/o de les agències de Qualitat, ANECA, AQU, ..)

La garantia de la qualitat implica una responsabilitat social de les institucions d'educació superior, abocant a una rendició de comptes o accountability (terme introduït en l'educació el 1995).

Professionalisme

Basat en principis de respecte, empatia, compassió, honestedat i integritat, el professionalisme mèdic com a base d'un contracte col.lectiu que tradicionalment fa de la medicina una professió diferent de les altres.

Desenvolupament Professional Continu (DPC) i reacreditació

L'aprenentatge com un contínuum al llarg de tota la vida (Life Long Learning, LLL)

EEES i Procés de Bolonya

Qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat. Sistema de titulacions comprensible i comparable.

Article sota Aspectes Generals d'eFormació