Ha set veure’l i pensar en tu….
… i en mi ;*)
(foto de Blanca Martínez)
En la nostra pròxima existència,
ens cuidarem molt de no ser humans.
Serem dos ànecs salvatges
volant ben alt en el cel.
Les neus enlluernadores,
els mars i els rius,
les muntanyes i els núvols,
les pols roges del món;
els mirarem de lluny
com si mai haguéssim caigut.
Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
ens cuidarem molt de no ser humans.
Serem dos ànecs salvatges
volant ben alt en el cel.
Les neus enlluernadores,
els mars i els rius,
les muntanyes i els núvols,
les pols roges del món;
els mirarem de lluny
com si mai haguéssim caigut.
Nguyen Gia Kieng _ Poeta vietnamita
Tags: dona lluna
aisss… aquestes coses em superen i no sé mai què dir… moltíssimes gràcies preciosa!!
Qui pogués ser ocell… i lluna!!
Petonassos!
;**)
(i un somrís mig-dolentot)
Home, ser ocell ja no ho sé, però potser poder triar no ser humà, si que seria tot un què. Si mai torno a existir, ja m'ho pensaré dos cops.
per què no ocells, XeXu??
va, sí, aus salvatges, lliures,
i volar ben amunt dalt del cel…
… vens?
=;)