Archivo para the ‘Fars de Catalunya’ Category

Els guardians de la llum al Thalassa

diumenge, 11 de desembre de 2011

Thalassa

Thalassa

El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.

En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus.  Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.

Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999.  Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).

Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián.  Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.

Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.

moon_trans

Faroners

dimecres, 8 de juny de 2011

En una pel·lícula rodada en 16 mm., en Cesc Garsot ens explica, de forma senzilla i molt didàctica, la dura vida dels faroners, a traves dels diferents combustibles i tecnologies emprades al llarg dels anys.

Aquest film forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona. Allà, la projecció real es realitza amb dues pantalles, una de projecció frontal i una de retroprojecció, i al barrejar-se les dues imatges de forma sincrònica creen un efecte de profunditat interessant.

Des que vaig ser al Centre i vaig veure aquesta projecció he tingut moltes ganes de trobar-la per a poder compartir-la amb vosaltres.  Així doncs, poseu-vos còmodes: son només cinc minuts, alliçonadors, i que us passaran volant!!
.

FARONERS from cesc garsot on Vimeo.

moon_trans

Fars de la Costa Brava al Thalassa

dissabte, 4 de juny de 2011

En David Moré, autor de diferents llibres sobre la temàtica de la vida als fars, és nét i besnét de faroners. En total, a la seva família n’hi hagut catorze. Però ell no ha fet mai de faroner. En canvi, és un dels millors especialistes en l’estudi dels fars i la vida dels faroners.

Amb ell, el programa de TV3, Thalassa, va viatjar el passat divendres 03 de juny de 2011 fins al far de Cala Nans, a Cadaqués, al far de Tossa de Mar i al de S’Arenella, al Port de la Selva. I van conèixer més coses d’un far que ja no existeix i que va ser el protagonista d’una pel·lícula rodada al Cap de Creus l’any 1971, on Yul Brinner i Kirk Douglas eren els seus actors principals.  Vegeu-ho:
.

moon_trans

El far de Palamós en dia de boira

diumenge, 10 de abril de 2011

Les calors dels darrers dies han fet que arran de costa, degut al contrast de l’aire calent i l’aigua del mar encara freda, s’hagin produït boires baixes, i la costa de Palamós no n’ha estat una excepció, tal i com es veu a la foto del far de Palamós enmig d’aquest ambient boirós, que ens ha enviat en Jordi Salvador.

Far de Palamós en la boira

El far de Palamós en la boira

Jordi Salvador és col·laborador del programa de Ràdio Palamós, Terra de Mar, que tal com es descriu a la seva web, el programa es fa ressò de la identitat marinera de Palamós i vol ser un espai per divulgar coneixements i activitats sobre el patrimoni marítim del nostre litoral. I ens han demanat de participar-hi properament, des d’aquí li volem agraïr el seu interès i la fotografia que ens ha enviat.

el caminant

Faroners de terra endins

dimarts, 15 de febrer de 2011

De la mà d’en David Moré, ens volem també fer ressò d’aquest reportatge publicat el 28 de Gener al suplement de Girona de La Vanguardia.

En el reportatge hi trobareu el Miquel Molina, un dels darrers tècnics de senyals marítimes que té al seu càrrec el Far de Cap de Creus i el de Cala Nans a Cadaqués, el de Port de la Selva i el de Roses.

Igualment, a “Llums que vigilen el mar“, a la segona pàgina, podeu conèixer l’Elvira Pujol, la darrera faronera en marxar d’un far de la Costa Brava.

1

1

2

2

A la tercera pàgina, “Els fars de la Costa Brava“, la Teresa Artigues (l’autora) ens fa una breu i impecable passejada per aquests fars de la costa de Girona.

I a la darrera, “Una gran història per explicar“, en Marc Soler ens presenta de forma magistral l’obra del David Moré, quatre pinzellades per a engrescar-nos-hi.

3

3

4

4

No deixeu de fer-hi una ullada: és un bon reportatge!!

moon_trans

Far de Sant Cristòfol (Vilanova i la Geltrú)

dissabte, 1 de gener de 2011

Situació: Punta de Sant Cristòfol, Vilanova i la Geltrú  (41° 13′ N, 1° 44′ 2″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 21 m
Forma del far: torre cilíndrica adossada a un edifici quadrat amb porxades
Llampada: grup de 3 llampades blanques cada 8 s
Longitud de l’esclat: fins a 33,5 milles.

(Un altre 14 d’octubre, un altre dia rabiosament lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Torra del Far de Vilanova

Torra del Far de Vilanova

.
A Vilanova i la Geltrú, rera la platja coneguda com la Platja de la Farola, s’alça el Far de Sant Cristòfol, anomenat així per la Punta en la que s’instal·la.

En aquest mateix emplaçament, hi hagué un primer far, més petit, construït el 1866. Aquest far no estava inclòs inicialment en el Plan de Alumbrado elaborat pel govern d’Isabel II, però les pressions dels patrons i els mariners de la localitat en van fer possible la seva construcció.

Es va encendre per primer cop el 12 d’agost de 1866 i va demostrar la seva utilitat, ja que era la única llum entre Salou i el Llobregat, servint de referència als vaixells que volien trobar el punt d’ancoratge de la zona del Garraf.

Amb tot, la torra inicial va resultar de poc abast i, l’1 de maig de 1905, s’inaugurà una nova torra més alta , que elevava el foc de 12,6 als 21 metres actuals.

El far actual doncs, consta d’un edifici de planta quadrat amb una porxada cara el mar i una torra externa, rematada amb una cúpula argentada, adossada a la pared lateral

Far de Vilanova

Far de Vilanova

Torra Far Vilanova

Torra Far Vilanova

Des del 1981, l’edifici alberga el Museu del Mar, que recull i desa tot el que quedava en les casetes de la platja de Vilanova i la Geltrú, i en les botigues del barri de mar (ormejos, nanses, xarxes, gàbies…) recollint també documentació, fotografies, etc. per a constituir una interessant col·lecció relacionada amb el mar i l’ofici dels homes del mar.

Tot això ens ho explicava el vigilant del Museu mentre passejàvem pel jardí del far. I encara abans de marxar, en atenció al nostre interès, ens va convidar a revisar vells llibres i velles imatges que encara guarden per endreçar en una de les cambres laterals del far.

El dia era preciós, la llum perfecte, la companyia planera….
i el far, un recer calm on aturar-se

moon_trans

Llibre: “La vida en los faros de España”

diumenge, 10 de octubre de 2010
.
Per deferència del propi autor, en David Moré Aguirre,
ens assabentem que el proper dissabte 16 d’octubre a la 1 del migdia al Far de Tossa (en cas de pluja a l’edifici La Nau, al costat de l’estació d’autobusos) tindrà lloc la presentació del seu darrer llibre “La vida en los faros de España. El Cuerpo de Torreros de Faros o de Técnicos Mecánicos de Señales Marítimas (1851-1992) editat pel Museu Marítim de Barcelona dins la col·lecció Estudis, número 15.
.
Tossa de Mar

Tossa de Mar

.
Aquest treball és el resultat de deu anys de recerca en diversos arxius, i continua la feina ja iniciada amb altres publicacions: “Fars i Senyals Marítims de la Costa Brava“, editat per la Diputació de Girona el 2007, o “El Far de Sant Sebastià: 150 anys de vida (1857-2007)” editat per l’Ajuntament de Palafrugell el mateix any 2007.
.
L’autor, a més, és nét de faroner, i descendent d’una nissaga de 14 faroners. Així doncs, el llibre estudia a fons aquest cos de funcionaris de l’Estat, des del vessant històric i humà.
.
L’acte del dia 16, a més, estarà presentat per n’Helena Garrigós, historiadora i també néta de faroner.
.
Invitació llibre al Far de Tossa 16 octubre

Invitació llibre al Far de Tossa 16 octubre

.
Ja ho veieu, un acte amb tots els ingredients per conèixer i conèixer-se.
Si podeu doncs, aneu-hi; nosaltres hi anirem!!
.
moon_trans

Rebesavis a l’Antic Far de la Banya?

dissabte, 17 de juliol de 2010

A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….

La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:

09 de Juliol de 2010
Hola,

Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.

Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.

Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.

Antic Far del la Banya

Antic Far del la Banya (1920)

Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…

De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.

conte "La Júlia i el far"

conte "La Júlia i el far"

Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.

T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.

Felicitats novament,

Gemma

(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades

Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.

moon_trans

Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma

Far de Torredembarra

dimecres, 23 de juny de 2010

Situació: Punta de la Galera, Torredembarra (41° 7′ 55,71″N, 1° 23′ 41,33″E)
Coordenades GPS X: 1.8792142608540443, Y: 42.23374563903584
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 58 m
Forma del far: torre octogonal de 38 metres, coronada per un mirador cobert amb un ampli voladís d’acer galvanitzat recobert amb xapa de bronze sota la llanterna
Llampada: grup de 5 llampades blanques
Longitud de l’esclat: fins a 29,3 milles.

Far de Torredembarra
Far de Torredembarra

.
Coincidint amb la quasi-estrena de la seva nova càmera (que vam ajudar a triar), la Maria, coneixedora també de la meva dèria pels fars, va capturar-me algunes imatges precioses en visitar el Far de Torredembarra.

Aquest és el darrer far construït a l’Estat Espanyol el segle XX i va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Llinà. Va inaugurar-se el 30 de desembre de 1999 i va posar-se en marxa el primer dia de gener de l’any 2000.

Venia a cobrir la zona d’obscuritat situada entre els fars de Salou i Vilanova i la Geltrú, amb un grup de cinc llampades blanques de fins a 29,3 milles d’abast.

És el far el que té la torra més alta de tots els fars de Catalunya, 38 metres, superant en 7 metres el Far del Llobregat.

Està situat a Punta de la Galera, a Torredembarra, molt aprop de la zona urbanitzada. Vist des de l’aire, fa patxoca veure un far sense edificació annexe, només amb la torra directament enclavada sobre el penya-segat.

Punta de la Galera

Punta de la Galera

Igualment, crida l’atenció, no només la forma octagonal de la torra, sinó també el mirador cobert que la corona, una finestra oberta a una esplèndida vista sobre la mediterrània i sobre el port esportiu de la ciutat.

Torra_Far_Torredembarra

Torra_Far_Torredembarra

Far de Torredembarra

Far de Torredembarra

L’encesa del far es va realitzar a les 00.00 hores del dia 1 de gener de l’any 2000. Per donar simbolisme a l’esdeveniment, tal com mana la més antiga tradició, l’enginyer responsable dels Senyals Marítims va trametre un telegrama al tècnic encarregat de la cura del far amb el següent text (*):

Destinatari: Miguel Ángel Sánchez Terry, tècnic de Senyals Marítims. Far de Salou (Salou) Tarragona

Coincidint amb l’entrada del nou segle i del nou mil·lenni, a les 00.00 hores dia 1 de gener de l’any 2000 procedirà a l’encesa del nou Far de Torredembarra. Durant tota la nit i fins la matinada romandrà a la cura de l’enllumenat per a preveure qualsevol anomalia que pugui produir-se. Salutacions.”

L’Enginyer Encarregat del Servei: Ramon Juanola i Subirana.

D’aquesta forma i per extraordinària coincidència, el Far de Torredembarra passarà a la història com l’últim dels fars construïts en el segle XX i en el segon mil·lenni, i el primer dels encesos en el segle XXI i en el tercer mil·lenni.

moon_trans

.

(*) Informació extreta de la pàgina del l’Autoritat Portuaria del Port de Tarragona (Far de Torredembarra) on podeu trobar informació molt més detallada de la ma d’en Miquel Àngel Sànchez.

Néta de faroner

dissabte, 19 de juny de 2010

Fa ja més d’un any, el maig de 2009, vaig rebre un correu sorprenent….

M’agradaria avui, compartir amb vosaltres part d’aquella correspondència tant encantadora

Collage Far S'Arnella

Collage Far S'Arnella

31 de maig de 2009
Bon dia,

Em dic Eva i tinc 28 anys. Ara visc a Barcelona.

El primer de tot, felicitar-vos per la web, les fotos, els comentaris: son excepcionals.

Sóc neta de faroner, de l’Àngel Mata, qui es va fer càrrec durant 34 anys del far de Punta s’Arnella i, els seus 12 últims anys abans de jubilar-se, del far de Roses.

Us explico això perquè he tingut la gran sort de poder viure en tots dos fars, i veure com el meu avi hi treballava, amb la resta de la família: l´avia, 6 fills i 7 nets.

Viure les tempestes, la tramuntana, les onades, les gavines, les trinynes quan tornaven de pescar, els naufragis de petites embarcacions (normalment estrangers que creien que la costa brava era una bassa d´aigua tranquil·la), quan es fonia la llum de la “bombeta gegant” (com li dèiem de petits)… i també el sol, la claror que ens entrava a la habitació dels llampecs de llum a la nit… totes les nits! la olor del gasoil a la sala de màquines, el despatx del “yayo”, el llençols que ens enviava la comissió de ports de Barcelona… i les tovalloles!!! totes iguals!!

veure els avenços amb els anys, l’automàtic!!!

Ha estat increïble! I si tornés a néixer, ho voldria tornar a fer al mateix lloc!

No pretenc que publiqueu aquest mail, només volia que recordeu que en aquests llocs tan meravellosos hi vivien familias increïbles amb milers d’històries que son les que fan d’un far aquest caliu especial, gairebé tenebrós…i que els que hem tingut la sort de viure-hi, encara després de tants anys se’ns posa la pell de gallina en pensar-hi.

El meu avi va morir fa gairebé 4 anys i ni un sol dia va deixar de passejar per el seu far, per les seves roques, el mar, l´hort… i jo ho faig sempre que puc.

Després d’aquesta explicació, gairebé idíl·lica i amb tantes floritures de la meva vida, només em queda oferir-me per qualsevol informació que necessiteu en vers els fars, us podeu adreçar a mi al mateix mail.

Salutacions,

Eva

Collage Far de Roses

Collage Far de Roses

Li vaig contestar, i tant, i de seguida…
i quan ja em pensava que no m’escriuria més, ho va tornar a fer

28 de juny 2009
Hola de nou,

He trigat una mica en contestar, m’alegro que m’hagis contestat, per a mi es tot un plaer donar-te informació de tot el que pugui sobre els fars.
Em fa sentir més a prop del records.

T´adjunto algunes fotos, com pots veure son dels fars on he viscut, El Port de la Selva i Roses.

La 1ª: és de l’època més o menys de quan vaig néixer (allà els 80).
La 2ª: és una foto familiar de la meva avia, besàvia i alguns dels meus tiets i m’ha mare, de petits a les escales de la part antiga del far, quan encara no havien construït la casa blanca (la part nova).
La 3ª:és de les més recents, després varen fer postals sobre aquesta foto. Els colors de les flors, la ginesta, sembla que ho pugui olorar només mirant-la!!!
La 4ª:és a Roses, al far, ell és el meu avi, fa uns 12 anys, amb un parell de pops ben grossos que acabava d’agafar a les roques.
La 5ª:és la més antiga,així es com es varen trobar el far els meus avis.

El meu avi era Asturià, va néixer allà, i tot just en una època on no era gens fàcil poder estudiar, el meu avi va tenir la sort de fer-ho. Va estudiar per a tècnic de senyals marítimes, part a Astúries i part a Madrid, aviat i només acabar els estudis, el van enviar a fer les pràctiques a l’Illa de l’Aire.

Llavors el meu avi ja era casat amb la meva àvia, i ella embarassada, també va marxar a l’Illa de l’Aire. Sempre ens expliquen que els hi portaven el menjar amb una petita barca un cop per setmana.. si feia bona mar….

Quan la yaya va estar a punt de donar a llum, va marxar a Astúries, i més tard, el meu avi. Allà va néixer la més gran de les meves tietes.

Llavors el meu avi va triar alguns destins i li va tocar a Punta S’Arnella: allà varem néixer la resta de la família.

Podria explicar-te mil històries sobre el far!!

Quan jo vaig néixer, ja hi era la casa nova, (als fars habitualment hi ha 2 cases comunicades pel despatx i les escales que pugen a la torre, degut a que amb els anys el conveni de torrers va millorar i posaren a disposició les cases més petites per el suplent de l’oficial de faroner). Nosaltres, tret dels últims anys a S’Arnella, no en varem tenir cap, de suplent, això feia que el meu avi mai pogués deixar sol el far.

Recordo que les tempestes allà eren espectaculars!!! a més teníem un parallamps i espetegaven els llamps amb una força increïble; tant era així que, de vegades, els veiem literalment corre pel terra….la yaya ens agafava a tots i ens pujava sobre el llit fins que la tempesta passava.

Alguna vegada es cremà la sala de màquines…

També recordo que al vespre, quan en banyaven, sortíem a fora i al revolt de la casa nova enfilàvem el cap i, en qüestió de minuts, la tramuntana ens eixugava els cabells (per desgracia de la yaya, que sempre patia pq no agafesim una pulmonia)

Recordo a la meva yaya sempre patint. Realment, ara que soc gran, l’entenc: pujar 6 fills i els 5 nets en un paratge com el far era molt complicat…tot ple de trampes mortals per als més petits! les roques, els penya-segats, el mar… i allunyats de tota civilització!!! tot i així mai ens va passar res greu, afortunadament!

La vida en un far era genial, a mi m’ha deixat l’oportunitat de tenir força imaginació, suposo que afavorida per la quantitat d’espais oberts, la casa tant gran, la soledat, mai jugàvem amb joguines, teníem tot el que necessitàvem allà mateix.

L´aigua, la terra, el sol, el vent….

Al poble tothom ens coneixia com les noies del far…..
Bé, de moment em quedo aquí.
Aviat intentaré posar-m’hi i explicar-te més coses, espero que tot això et serveixi d’alguna cosa per la teva recerca sobre els fars.
Salutacions i una abraçada forta!
Eva

Es va descuidar d’adjuntar-me les fotografies…..
I mai més no m’ha tornat a escriure……

moon_trans