Archivo para the ‘GR92’ Category

GR92-2: Port de La Selva – Cadaqués

divendres, 15 d'agost de 2008

El 30 de març de 2008, en un dia de ventot infernal però també de llum esfereïdora, i resseguint un dels més vells bocins del camí de ronda, vam enfilar-nos al Far de Cap de Creus.


Tot i que envoltat potser d’un excés de ciment, l’indret imposa la seva potència, la seva història… fins i tot cinematogràfica!!

“La llum de la fi del món”,
en el far fet de tramoia,
llumejà tant poca estona
que va ser igual que un son.
Per ser breu fores bastit,
i si no et fessin enrunar*
tindries un llarg demà
i series infinit.
(H.Gispert)

* las cursives son aquelles paraules que no es poden llegir a la placa, i les inferim, amb encertada correcció d’en Jesús Burzuri, per al sentit i la mètrica del vers.

en Cap de Creus, Fars de Catalunya, GR92 | Sin Comentarios »

GR92-1: PortBou – Port de La Selva

dimecres, 13 d'agost de 2008

Aquest hivern, a raó d’una al mes (amb permís del temps), vam encetar una sèrie de caminades* vorejant la costa catalana: el GR92, que iniciem a PortBou i finalitzarem al Delta de l’Ebre.

Les nostres passes doncs, ens acostaràn a cada un dels fars catalans, el que ens permetrà d’actualitzar-ne les imatges i veure els canvis que han patit els fars des de la darrera vegada que els vam visitar.

Així, el 24 de febrer de 2008, vorejàvem el Far de S’Arnella, a Port de la Selva, per a adonar-nos que la seva cúpula ha estat repintada en negre.

Més enllà de consideracions sobre si ens agrada més o menys el negre, el canvi ens alegra, ja que apunta a un mínim de preocupació per la seva conservació, oi?

* Caminades organitzades pel CECMO, Centre Excursionista de Caldes de Montbui

en Fars de Catalunya, GR92, Punta S'Arnella | Sin Comentarios »

GR-92, Camí de Ronda

dilluns, 10 de desembre de 2007

Va sorgir de sobte en un revolt de la carretera: el Far de Roses,

entre les cases desordenades que s’han anat apilant amb els anys a l’extrem més oriental de Roses, sota l’antic castell medieval de la Trinitat (que, tot sigui dit de passada, ja havia albergat un far en forma de torra en aquells temps, que s’usava per a guiar la navegació costanera i vigilar l’arribada de possibles pirates).

Als peus del far, una mica escrostonat pels anys i la solitud sorollosa del turisme, comença un dels més bells bocins del camí de ronda de la costa catalana, el GR-92 Mediterràni que uneix Roses amb Cala Montjoi.

El caminoi, troquel·lat a la roca i a poca alçada del mar, resegueix metòdicament el reialme de les aus aquàtiques, les gavines, que tenyeixen de regalims àcid i blanc, la rocalla que emergeix a pocs metres de la costa.
I s’endinsa en cales petites de bellesa tranquil·la, i s’enfila a les puntes més escarpades del paisatge lunar que acompanya fins a Cap de Creus. Pins roca i oliveres, abismes mediterranis. És especialment màgic si el passeges a la posta…..

De tornada, negra nit, el far et fa l’ullet des de lluny, jugant a cuit i amagar entre les cases. És un far de lampada blanquíssima, ara un de llarg, ara tres més petitons…

Quan hi arribes, fosc, et somriu encara entremaliat, i es disfressa de boira i humitat, fent-se l’interessant dins la nit.

Et fa somriure, i t’omple d’aquella mena de sentiment inconsistent que en podriem dir…. felicitat.

El far de Roses, tant oblidat i tant tendre

en Far de Roses, Fars de Catalunya, GR92 | Sin Comentarios »