Gràcies a Internet, la formació a distància ha canviat profundament. Ha passat de ser un tipus de formació marginal a una opció que va guanyant el seu lloc al costat de la formació tradicional, des de la universitat a l’empresa o les associacions, allà on hi hagi necessitats formatives, internet aporta un espai en el qual es poden desplegar accions formatives.

Així, la formació online (o elearning) s’ha convertit en pocs anys en una pràctica generalitzada per motius tan diversos com la possibilitat de reduir costos en infraestructures i desplaçaments o la d’oferir programes de formació més flexibles. L’Educació Mèdica no és una excepció, i la formació online forma part ja de les seves modalitats.

Els tres plantejaments curriculars clàssics

La primera declaració sobre l’estructura d’un model curricular per a la formació mèdica, la constitueix l’Informe Flexner (1910), que organitza el currículum en un primer bloc de ciències bàsiques (com a fonament per al raonament científic) previ a la formació clínica.

Coexistent al model flexnerià (vigent durant tot el segle, i encara en l’actualitat), apareix el 1950 el currículum integrat per sistemes/especialitats de la Case WesternReserve University de Cleveland, que planifica les assignatures en equips conjunts bàsics i clínics des del primer any de formació de grau.

I és a finals dels seixanta (1969) que una facultat de nova creació, la McMaster a Hamiltonm Ontario, Canadà, centra el seu currículum en el procés d’aprenentatge, i marca el naixement del Problem Based Learning (PBL).

Notar que el primer dels paradigmes esmentats es refereix, principalment, als continguts de la formació, mentre que els següents es centren en el procés d’ensenyament / aprenentatge.

Principals paradigmes en Educació Mèdica

A part dels tres grans paradigmes esmentats, citaríem com a principals paradigmes en l’EM els següents:

Aprenentatge vs ensenyament, aprenentatge centrat en qui aprèn

Comporta un canvi de rol tant en l’estudiant (gestor del propi aprenentatge) com del professor, que se situa com a facilitador de l’aprenentatge (planificador, proveïdor d’informació i generador de recursos, model, avaluador)

Educació Orientada a Resultats (EOR)

Posada en marxa inicialment (1966) a la Facultat de Medicina de la Universitat de Brown (Providence, Rhode Island) basa el procés formatiu en els resultats d’aprenentatge més que no en el procés. Introdueix un nou constructe, el de “competència”.

En aquest paradigma, l’avaluació adquireix una importància rellevant (l’avaluació dirigeix l’aprenentatge).

L’aparició, el 1975, de les OSCE (Objective Structured clinical Examination, Harden) significa un gran avenç en instruments d’avaluació per competències.

Estratègies educatives

El model SPICE, Harden 1984, orienta les noves estratègies educatives:

El PBL com a estratègia educativa.

Introducció de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

La introducció de les TICs suposa la introducció de noves eines en el procés d’aprenentatge. Possibilita i amplia el ventall de recursos: Aundiovisuales, Simulacions, Pacient Virtual, eLearning, …

Gestió curricular

El currículum d’un programa formatiu s’elabora en un procés llarg i complex (perfil, competències, metodologia, continguts, activitats, avaluació, temps, …), i ha de ser sotmès a avaluació i revisió contínua per a la seva adequació i ajust.

Han d’estar implicats tots els agents de la formació (professors, estudiants, administració) i és necessària la participació d’experts en EM (professionalitzar el disseny, el desenvolupament i la implementació).

EM basada en la millor evidència (BEME)

Utilització, per part dels docents, de mètodes i aproximacions basats en la millor evidència.

Avaluació i acreditació de programes i institucions

Importància dels Sistemes de Garantia de la Qualitat en Educació (estàndards de la WFME, i/o de les agències de Qualitat, ANECA, AQU, ..)

La garantia de la qualitat implica una responsabilitat social de les institucions d’educació superior, abocant a una rendició de comptes o accountability (terme introduït en l’educació el 1995).

Professionalisme

Basat en principis de respecte, empatia, compassió, honestedat i integritat, el professionalisme mèdic com a base d’un contracte col.lectiu que tradicionalment fa de la medicina una professió diferent de les altres.

Desenvolupament Professional Continu (DPC) i reacreditació

L’aprenentatge com un contínuum al llarg de tota la vida (Life Long Learning, LLL)

EEES i Procés de Bolonya

Qualitat, mobilitat, diversitat i competitivitat. Sistema de titulacions comprensible i comparable.

Article sota Aspectes Generals d’eFormació

Punts forts, punts a millorar i objectius personals d’aprenentatge per a conseguir al llarg del PIPEM (Programa Interuniversitari de Postgrau en Educació Mèdica)

Arriba un moment que continuar retenint les emocions és absurd, perquè és l’únic que ens queda. Amb tot, ensenyar-les és quasi pornografia (fragment de “Una dona difícil”, d’en Jonh Irving)

Breu introducció de context

La meva formació com a mestra m’ha portat a exercir en diferents contextos, des de l’escola de primària i formació d’adults presencial en un primer moment, fins als cursos de formació online de postgrau i continuada a les darreres etapes.

Tot i que les bases pedagògiques son les mateixes en els diversos contextos, amb tot el bagatge acumulat, si em miro com a formadora ara, em situo en l’àmbit de la formació d’adults (postgrau i continuada) i en una tipología de formació online.

I, malgrat que la meva expertesa es forja en l’àmbit de la formació de tècnics online experts en disseny instruccional a l’elearning, en el moment actual, el context de desenvolupament es situa en l’àrea de les ciències de la salut.

És en aquestes premises que intento autoavaluar la meva competència docent.

Punts forts i aspectes a millorar

Sintetitzant, en una taula:

Punts forts

He de començar dient que “m’agrada la meva feina”.

Hi ha una satisfacció especial en formar part del procés d’aprenentatge d’algú, en ajudar-lo a aprendre. I no només això, també hi ha el convenciment que, fins i tot en ajudar a aprendre, un mateix aprèn. Aquest és el primer motor que fa que encari qualsevol formació amb motivació, i amb ganes de transmetre aquesta motivació.

Combinar la motivació amb un coneixement pedagògic fa que m’entretingui a destriar i a posar en joc aquelles estratègies més adequades per a la facilitació. Alhora, exerceixo una reflexió continuada sobre la idoneïtat de la meva actuació, i admeto els comentaris i les crítiques (que no vol dir que no les discuteixi) com a font de creixement.

Intento sempre conèixer els meus estudiants, individualment i com a grup (no tant a nivell personal sinó en aquells aspectes relacionats amb la formació).  Intento, a partir d’aquest coneixement, adaptar la formació als seus interessos i necessitats, treballant els objectius des de contextos que els siguin propers i significatius.  Conèixer el grup i les seves dinàmiques m’orienta també alhora de proposar activitats conjuntes per a construir plegats els coneixement.

En aquest sentit, puc dir que les formacions que facilito son flexibles, en el sentit d’adaptar la planificació de l’aprenentatge (dins els marges possibles) a les necessitats de cada estudiant.  M’és útil l’empatía, haver-me posat en situació d’estudiant més d’un cop per entendre com es viu la formació des de l’altre cantó.

Més enllà de les intervencions globals, entenc la necessitat de la interacció diàdica alumne-professor, i el valor formatiu del feedback.  És en aquest sentit que m’entretinc a revisar cada una de les activitats dels estudiants i a inser-hi comentaris (de confirmació, de suport, de dubte, de correcció respecte la seva feina), comentaris que demano i permeto que em siguin comentats des de l’estudiant si ho creu convenient, establint així un diàleg formatiu.

Sóc responsable dels meus cursos i dels meus estudiants.  Conscient de la solitud que pot envair l’estudiant sol davant un ordinador, els ofereixo la màxima proximitat i disponibilitat (que no vol dir una tasca de 24 hores al dia durant 7 dies la semana, sinó que vol dir treballar amb un marge de resposta petit, ≤ a un dia, als seus requeriments).

Respecto els meus estudiants, les seves opinions i les seves situacions.  Això normalment es tradueix en un respecte mutu, que permet negociar i compartir els termes de la formació i de la dedicació.  Compartir amb els estudiants, com a iguals, és el gran valor (iguals en quan a persones i a capacitat de relacionar-nos, no en quant als objectius de la formació, en la que el docent es situa com a acompanyant expert).

Reconec que m’agrada també la tecnología i que, per tant, m’hi he mogut prou com per a controlar-la mínimament.  A la formació online, que el docent tingui unes mínimes capacitats tecnològiques facilita i optimitza la feina, i permet solucionar situacions derivades del fet tecnologic (i ajudar els propis estudiants fins i tot en qüestions que potser no tocaría al rol de docent).

Començava l’enumeració de punts forts amb una paraula clau: motivació.  I l’acabo amb un altre valor que també considero clau: la vocació de servei.  Un formador no és superior als seus estudiants, està al seu servei per a facilitar-los l’aprenentatge.

Punts a millorar

Anoto com a punt a millorar l’extensió del discurs. Construeixo correus formalment correctes, amb una idea per paràgraf, paràgrafs separats, correcció gramatical i d’expresió….  Amb tot, massa sovint, intento dir massa coses en un sol correu, quan potser podria ser més breu o dossificar en diverses comunicacions. I, tot i que sempre intento construir comunicacions de menys d’una pàgina word, en alguns entorns (moodle n’és un), una mitja pàgina de word es veu eterna.

El que també em costa és adequar el tempo de comunicació, adequar les meves intervencions a la dinàmica específica del grup i no anar a l’extrem de metrallar-los amb comunicacions (per més benintencionades que siguin) ni al de penjar-me massa dies sense intervenir (oblidant la màxima que, a la virtualitat, la presència es mostra de forma activa i directa).

Objectius personals d’aprenentatge per a conseguir al llarg del PIPEM

Canviada de context respecte els meus referents pedagògics per a la formació, anoto com a punts a millorar, i objectius personals d’aprenentatge en aquest postgrau, el coneixement i adequació de la meva intervenció docent als referents i al context dels meus estudiants.

Els meus referents pedagògics, tot i que adeqüats, no son pertinents en el context de l’àrea de salut, que ha desenvolupat un coneixement potentíssim paral·lel a la pedagogia: l’educació mèdica.  En vull aprendre, la vull conèixer i vull fer meus els seus referents.

D’altra banda, per tal d’interactuar en sintonía i conèixer els meus actuals/futurs estudiants, necessito conèixer el món (se m’acut ara que complex) que envolta la seva formació i les seves professionalitats. Crec que aquest procés formatiu, en objectius d’aprenentatge però també en relació amb els companys, junt amb l’experiència diària de la feina, em formarà en algunes respostes.

Remei Camps i Ferrer
gener’10

Comentari de la Maria: 10/10

Excel·lent autoanàlisi, com era d’esperar. Atès que a tu et conec en context real, dono fe que tot el que dius és cert i ho comparteixo: des de la gran motivació per facilitar l’aprenentatge dels altres a la tendència a enrollar-se massa. M’ha encantat la cita sobre les emocions. Ja saps que és el meu punt d’interès i fins ara ningú més l’ha esmentat. Haurem de continuar fent campanya. Al final resultarà que tenies raó amb això de fer el PIPEM per conèixer el “mundillo EM” i el context salut. Endavant!

Article sota Aspectes Generals d’eFormació

A la xarxa, podem trobar gran quantitat d’eines i d’experiències d’usos educatius de les TICs, però si acabem d’arribar al tema, ens pot aclaparar una mica tanta informació de cop.

Sense cap pretensió, des de la pròpia experiència, us comparteixo un recull d’eines TIC factibles d’usar fàcilment a la formació. I agrupades per tema per si us pot ser d’utilitat.

Planificació
Google Calendar: Calendari web que permet personalitzar i compartir agenda integrant-hi tots els serveis Google

Doodle: Eina per a pactar data i hora d’un esdeveniment entre diferents usuaris

Comunicació
Twitter: Eina de microblogging (140 caràcters) que permet compartir (opinions o recursos) de forma immediata. 

Skype: Xat de videotrucades (individuals o grupals) i missatgeria instantània.  També permet compartir arxius.

WiZiQ: Servei de videoconferència per a aules virtuals amb pissarra compartida

Contingut i Recursos
Google Reader: Lector de continguts sindicats o RSS (Really Simple Syndication)

eXelearning: Editor d’XHTML que permet fer unitats didàctiques digitals sense conèixer HTML, XML ni CSS.

Dropbox: Servei d’allotjament d’arxius multiplataforma al núvol a internet

Activitats i Avaluació
Blogger: Servei de Google de creació de blogs.

Cmap Tools: Eina per a construir, navegar, compartir mapes conceptuals.

JClic: Programari que permet elaborar activitats interactives.

Mahara: Eina OpenSource per a portafolis online.

Prezi: Presentacions dinàmiques en web.

Treball col·laboratiu
Google Docs: Servei de Google per a crear i compartir documents actualitzant en temps real.

MediaWiki: Programari lliure sobre web que permet crear, editar i compartir documents web d’una o més pàgines.

Twitter: Eina de microblogging (140 caràcters) que permet compartir (opinions o recursos) de forma immediata.

Article sota Aspectes Generals d’eFormació

Presentació dinàmica dels aspectes més rellevants de l’eLearning: