Lluna de Paper

En un dia com avui, de fa 18 anys, em van donar el títol de mare….
bé, “donar” és una manera de dir… avui fa exactament 18 anys que sóc mare!!! (vegeu-ne la història a un univers petit)

Aquests dies previs han estat dies de molta emoció…. d’amagat i arremangats fins els colzes, hem estat removent casa i ordinadors per a recopilar una petita història de 18 anys en imatges i testimonis: fotografies de tots els tamanys amb totes les edats, les cartes del pirata Nil que l’escrivia quan no volia aprendre a llegir, la colecció de pins -inclosos el Kobi i la Blancaneus amb els set nanets arrenglerats-, les disfresses, les entrades de Legoland, la carta de Howards que li va arribar el dia del seu 11è aniversari… moments congelats i somriures de paper, però que contenen el batec de tota una vida de complicitats i de tendresa.

Avui, aquell nadó que arribava molt menudet i encara per acabar, aquella personeta que ens va despertar la més gran de les angoixes i també la més gran de les il·lusions, és ja un xicotarro guapíssim, i una persona excel·lent. Vegeu-lo al costat del seu germà petit… una altra perla també!! ;o))

I quan el miro (d’amagat també, que ja no es deixa gaire), penso que no ho hem fet tan malament….

Avui fa 18 anys,
i ha estat, és, la més gran de les aventures apassionants!!

Tags: dona lluna, lluna marona

Aquesta entrada és de dissabte, 23 de agost de 2008 a les 7:40 sota General. Pots seguir les respostes a aquesta entrada al RSS 2.0 feed. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teva pròpia pàgina.