Arribes d’imprevist,
-nosaltres encara immersos en les qüotidianitats feineres-,
la camisa per fora, el macuto en bandolera, els cabells negres i rebels,
t’agrada sorprendre’ns….

I em sedueixes a l’instant, de nou, cada vegada….

Somrius amb aquella franquesa ja adulta, i reparteixes anècdotes i vivències que ja ens son alienes… mires amb picardia i rius, ensenyes seguretat, també tendresa…

I t’asseus al sofà amb la mateixa familiaritat de sempre, com si hi haguessis estat ahir mateix, o fa només una hora….

Jo sec al teu costat, totalment captivada.
Xerrem, deixem pas a la intimitat, m’abraces, t’estimo…..

Avui, ho he sentit amb quasi recança, ja no fas l’olor de casa……..

Però em fas feliç,
sóc feliç perquè sento que tu ets molt feliç….

… i jo, sempre, seré la teva mare

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print