Sortint de molts mesos d’immersió en voràgines superposades,
a redós d’un estiu xafogós i estantís que alenteix el pensament i la vida,
pintada en lletres blanques sobre les bromes d’una nit de mitja lluna taronja…
… els somnis, tenen dimensió?
Grans somnis, somnis petits, de mida mitjana, mediocres…. tots deuen ser prou potents per a fer “de motor”, per arrossegar-nos endavant empaitant alguna cosa que ens han dit, que hem batejat com a “felicitat” (i a la que hi donem sentits diferents, inconcrets i bigarrats).
Però…. què passa si un dia aconseguim els somnis?
Kira a Les Fonts (Pallars)
Som capaços d’aturar-nos, d’asseure’ns i viure’ls intensament? D’assaborir-los, de deixar de bellugar-nos, de mimar-los, de sentir-los….de somriure i restar tanquils?
O per contra, la inactivitat ens consumeix? Ens falta motor…
I llavors ens mareja la idea de que els nostres somnis eren, de fet, petits i insignificants, que no hem sabut construir somnis més potents….
Els somnis es construeixen al llarg del camí? O son uns, i s’acaben?
Tags: eclipsi de lluna
i si no saps si tens somnis? o si ja t’has cansat de somiar per res… o potser és l’estiu que ja es fa massa feixuc i tot fa nosa i ja no recordes com es somiava…
si els aconseguim, n’haurem de buscar de nous!!!
petons!
sí que tens somnis, tots en tenim, ens és l’essència…..
a vegades però, impossibles, els deixem a la pols del camí, i llavors ens perdem, vagaregem sense nord…
i si els aconseguim, deixarem que en neixin de nous, que creixin,
i que es trenin amb els primers amb el fil de plata de la lluna….
i seguirem somniant que podem somniar
****!!
Jo crec que sí que els somnis tenen dimensió, n’hi ha d’insignificants, de petits, de mitjans, de grossos i tambéd’enormement impossibles. I com tu dius fan de motor. Jo crec que realment sense somnis no tiraria pas.
I quan n’aconsegueixes algun… el que cal sobretot és gaudir-lo, més que no pas aturar-se, gaudir-lo i fer-lo créixer en la realitat, construir-lo de nou amb uns paràmetres diferents de la fantasia. Però aturar-se… sempre és una pena… sempre es pot millorar un somni i també trobar-ne de nous. I si es rrenen amb els primers fils d e planta de la lluna…. uuuaauuuuuuuuuu… és que seran fantàstics.
Una abraçada hypatia i bon retorn per a tots.
ostres, carme,
una bona pensada: gaudir-ne, i fer-lo gran……
(tant curt de dir i tan immens que em sembla ara….)
tks mil!!
;***)
Ostres, m’agrada la teva nova casa…
Els somnis, segur que són el motor que ens fa tirar endavant, estirar les mans i mirar d’aconseguir-los i sí, es fan fum, millor. Si els tinguéssim al nostre abast potser no en sabriem…
és la sensació que tenia… que tinc, sí
si els tinguéssim al nostre abast potser no en sabriem….
:$