Sortint de molts mesos d’immersió en voràgines superposades,
a redós d’un estiu xafogós i estantís que alenteix el pensament i la vida,
pintada en lletres blanques sobre les bromes d’una nit de mitja lluna taronja…

… els somnis, tenen dimensió?

Grans somnis, somnis petits, de mida mitjana, mediocres…. tots deuen ser prou potents per a fer “de motor”, per arrossegar-nos endavant empaitant alguna cosa que ens han dit, que hem batejat com a “felicitat” (i a la que hi donem sentits diferents, inconcrets i bigarrats).

Però…. què passa si un dia aconseguim els somnis?

Kira a Les Fonts (Pallars)

Kira a Les Fonts (Pallars)

Som capaços d’aturar-nos, d’asseure’ns i viure’ls intensament? D’assaborir-los, de deixar de bellugar-nos, de mimar-los, de sentir-los….de somriure i restar tanquils?

O per contra, la inactivitat ens consumeix? Ens falta motor…
I llavors ens mareja la idea de que els nostres somnis eren, de fet, petits i insignificants, que no hem sabut construir somnis més potents….

Els somnis es construeixen al llarg del camí?  O son uns, i s’acaben?

moon_trans

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print