Eixutes les paraules,
-si t’acostes massa, una dona com un esbarzer-,
passejo la solitud embafada de silenci
Tintats de cruixent de lluna
I a força d’escanyar mots, els oblido…..
Tags: eclipsi de lluna
Tintats de cruixent de lluna
Lluna de Paper
Gargots en fil de lluna
L’Estrip (http://descric.blogspot.com/) en el seu últim post parla dels post-mirall… i ara mateix em sento totalment emmirallada. Sabent-te a l’latra costat, no tinc més remei que dibuixar un somriure ample i sincer, espero que l’abraçada pugui travessar el vidre ;*)
Se’m dibuixa el mateix somriure…
no hi ha vidre, hi ha una abraçada, amb tota la complicitat
…. d’esbarzer a esbarzer
;***
Espero que no els oblidis mai del tot… els vindrem a buscar.
…
en retrobo a ca teva, Carme,
trenats entre els colors de tardor, penjats de les fulles viatgeres….
=;)
després d’un “despiste” considerable et retrobo…
pujo i baixo pàgines i trobo i retrobo unes paraules plenes de colors, d’estrelles, de carícies de lluna…
no em facis dir perquè, però no crec que pogués considerar-te un esbarzer. Ni en els pitjors dies.
Amb el teu permís, et deixo una capseta de petons dolços, nina :¬)***
ben-retrobat, barbollaire!!
(mmm… potser hauria de ser: “ben-retrobada”, jo, oi?)
una dona com un esbarzer, sí… i esgarrapada…
només que, també potser, un esbarzer una mica domesticat, que es disfressa amb petites floretes blanques per aparentar la sociabilitat, que sembli que tot és correcte, que fa que ningú no s’acosti massa….
(i un cor de merenga, va… també, aiiii ;o))
m’encanten les teves capsetes dolces ;****
estimada llunàtica… t’enyoro! petons i abraçades!
tens raó, tic una mica perduda…
i tant sentit que se m’acumula, no endevino l’estona d’aturar-m’hi, i de ser-hi, d’escriure i descriure’l…
.…demà
quan vulguis i puguis, o quan puguis i vulguis… jo només volia dir-t’ho ;*)
i m’ha encantat que ho fessis,
m’ets especial….
;*****