Lluna de Paper

7 Respostes to “El batec del centre de la galàxia”

1. onatge escrigué:

   5 juliol 2010 a les 9:40

   Es com diu bé dius, hi ha instants que valen tota una vida, hi hi ha vides que no valen un instant… Sempre tenim un instant màgic que ens acompanya tota la vida… Una mirada, un somriure, una carícia, una posta de sol, una lluna…, un pessic de solitud, l’abraçada d’un silenci…, un…

   Una abraçada des del far.
   onatge
2. novesflors escrigué:

   5 juliol 2010 a les 14:53

   Subscric totalment el que dius, totalment.
3. hypatia escrigué:

   6 juliol 2010 a les 7:17

   talment un cúmul de petits instants, onatge,
   des del teu far,….
   una abraçada

   ******

   per bé i per mal, novesflors,
   oi?
   ;***
4. mar escrigué:

   7 juliol 2010 a les 23:10

   i llavors la vida esdevé màgica i intensa…
   és bonic respirar fons en aquests instants fugaços…
   et quedes ben carregada d’energia positiva…

   feia temps que no passava per aquí… m’ha fet il·lusió retrobar-te!
   petons!
5. L'Espolsada escrigué:

   9 juliol 2010 a les 17:45

   A veure si podem compartir algun instant, deixa’t caure.
6. hypatia escrigué:

   9 juliol 2010 a les 20:33

   …fins que passen a formar part d’un passat bonic, mar,
   llavors la vida esdevé una mica àrida….

   m’encanta que em retrobis, em fa molta il·lusió retrobar-te
   un petó ;*)

   **********

   Tu m’agrades, Fe, ;o)
   (quin missatge més bonic, el teu, m’ha dibuixat un somriure al cor)

   i encara que et confesso que alguna vegada et faig el salt en algun quiosc d’estació o d’aeroport, continues sent (a més) la meva llibretera: “Ver a una mujer” em va fer tremolar; l’”Olive Kitteridge” s’ha convertit en la meva millor amiga; “Maletes perdudes” em dona la ma i m’acompanya…..

   Qualque tarda em deixo caure, promise
   ;***
7. L'Espolsada escrigué:

   11 juliol 2010 a les 20:15

   Encara que em facis el salt, celebro que vagis llegint les meves propostes
   Podries escriure el comentari de Ver a una mujer al meu blog, a veure si fem tremolar algú més!
   Visca l’Olive i tota la vida de les maletes.