Archives for posts with tag: espai lluna

xops de nit i pluja.
No feia fred, només era una nit molla i fosca, després vaig saber que també sola.

Veníem d’aquell acte reivindicatiu que a tu no t’interessava i que a mi no m’havia bellugat: jo hi anava a fer costat al ponent; tu perquè hi era jo, vas dir.

Caminàvem com si no tinguéssim pressa, esquivant a penes els tolls cada vegada més curulls, veient com l’aigua que queia mansa i densa se’ns enfilava enjogassada pels camals dels pantalons. Avançaves tan a prop que el teu paraigua entrava sota el meu i em xopava l’espatlla de regalims. Ningú no rondava carrers, o quasi ningú, només alguna ànima fantasmagòrica s’apressava ran de cases.

Anàvem a menjar alguna cosa, jo només desitjava un lloc sec on poder seure i mirar-nos als ulls, tants dies d’absència, només xerrar, potser fins i tot agafar-nos les mans o reposar la ma al braç de l’altre… només, o tant

Però el local era tancat, un ull cec incrustat a la façana, un forat fosc a la voravia, l’ànim xop de nit i pluja. A l’altra banda del carrer, un fanal càlid il·luminava un banc moll, les fulles taronges enclastades per l’aigua a l’empedrat, un cercle de llum que titil·lava sota la pluja ara més intensament dolorosa. No hi havia res més.

No vas voler valorar opcions i te’n vas anar… i jo vaig continuar caminant desprotegida sota la pluja fins a aturar-me sobre el pont amb vistes al caudal creixent del torrent. I vaig continuar llavors, esquivant els fanals massa blancs dels carrers principals fins a omplir de sorra molla l’entrada de casa

Al whats un sóc a casa, una mica molla, una mica trista… podria haver estat un bon dia.
llunadepaper
.

image
“[…] el temps, el que va a poc a poc i no és francès. El senyor Hamil sovint m’havia dit que el temps venia a poc a poc del desert, amb caravanes de camells, i que no tenia pressa perquè transportava l’eternitat.”

(de “La vida al davant”, Romain Gary, pseudònim d’Émile Ajar)
llunadepapr
.

plomes
Si en sabés,
si recordés com s’arrengleren les paraules per a contar una història,
ho escriuria….

tot el que he viscut, tot el que sento, el com ho visc, i els gestos……

“Recordo d’ahir com, ara i adés, la teva ma fregava la meva de manera distreta, com m’agafaves la màniga, com jugaves amb la cremallera del meu jersei…. com miraves (et veia els engranatges rodant sota el front), com somreies (la felicitat, immensa, que ho envaeix tot des de dins)…. vaig sentir que comparties amb mi el moment més màgic de la teva vida”

Planto paper blanc i ho intento…… però se m’escolen les idees entre els pals en negre de les lletres, escampades a gotetes sobre el fons clar, com les llàgrimes, o els regalims de les espelmes….

Veus?
jo puc jugar amb les paraules, arrenglerar-les escrupolosament per què la melodia que formin transmeti un sentiment, o un paisatge, o una sensació….

Son només bocins, esbossos en paper, post-it’s de colors per a recordar una intensitat viscuda; son només paràgrafs que reprodueixen una imatge molt concreta, des de dins, però estantissa….. com l’aigua d’un llac aturat: llisa, calma, metàl·lica sota un raig de sol

… i jo sóc la primera a qui carreguen les narracions amb massa descripció…. una història ha de tenir fil, ha de córrer o fluir, dinamisme, evolució, han de passar coses, i lligar-les de forma que es trenin i es destrenin per anar a un final; una història ha de tenir vida pròpia, i manar l’escriptor, i menar el lector

Jo no en sé, d’escriure històries, només tinc paraules,
i a més son paraules manllevades, de tots els llibres, de totes les històries que he begut i m’assedeguen

només tinc paraules,
i mirades que canvien una vida, i somriures de paper,
com la lluna

20140118-150439.jpg

La imatge: una papallona encerclada en el clot entre dues mans, un aletejar frenètic en l’intent de deslliurar-se de la foscor, les ales fregant els palmells, una carona dolorosa a la punta de la llibertat….

I si… en lloc de ser ma, ets papallona?

papallona-paper

dibuixar,
un desig inhibit tota una vida, un encongir el gest declarant-s’hi poca traça….

ara, noves eines, la mateixa poca traça, uns primers temptejos alliberats

sobre les ones

casa i arbre

també la lluna….

llunadepaper

mmm…… i m’agrada!!

moon_trans
.