sense tu
t’enyor, ens enyor….

Marea baixa
demà me’n vaig,
quan torni, hauràs de deixar que me’n vagi

Tags: dona lluna
Aquesta entrada és
de divendres, 6 de maig de 2011 a les 17:55 sota Lluna.
Pots seguir les respostes a aquesta entrada al RSS 2.0 feed.
Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teva pròpia pàgina.
una abraçada beeeeeeeeeeen forta Lluna-Mei! Petons!
Sovint tenim un “sense tu” a la sang, al cor, a la vida i en la mort…Sense tu, ara la nit només és nit i el sol una paella encesa… Sense tu el mar és com un gran safareig… També és veritayt que alguna vegada “sense tu” és l’estel que ens enlaira a viure…
Des del far una abraçada sencera.
onatge