Archivo para the ‘Antic Far de La Banya’ Category

Antic Far de la Banya

dijous, 19 d'abril de 2012

Situació: Ubicat originalment a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre.  Actualment està instal·lat al Dic de Llevant del Port de Tarragona
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 19,20 m
Forma del far: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure sobre una plataforma hexagonal sustentada per 7 puntals.
Llampada: llum blanca fixa
Longitud de l’esclat: fins a 13 milles.

(De nou, un 14 d’octubre, el del 2011, un altre dia lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Vam arribar-nos al Port de Tarragona cercant-lo, l’Antic Far de la Banya, aquell que va ser traslladat des del Delta de l’Ebre per a preservar-lo de l’enderroc. I vam trobar-lo, a l’extrem del Dic de Llevant, talment un far de joguina sobre l’espigó….

Dic de Llevant

Dic de Llevant

Rehabilitat i reconvertit en Museu de Fars des del 2003, ens entretenim a llegir-ne característiques i història en el panell explicatiu que el presenta:

El far de la Banya

El far de la Banya

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle
DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral.
L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.
Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool
HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.
Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle

DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral. L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool

HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.

Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

.
Costa de creure, veient-lo aparentment tant fràgil, que aquest far estigués exposat i suportés les inclemències del temps a la Punta de la Banya.  Costa de creure que aquest indret petit i enllaunat, sigués una llar….

Antic Far de la Banya

Antic Far de la Banya

I tot i l’aparent solitud que l’acompanya, encara ara, a la punta allunyada del Dic de Llevant del Port de Tarragona, la vida, les vides d’un grapat de gats, continuen aletejant entrellaçades al seu voltant
Dic de Llevant (Port de Tarragona)

Dic de Llevant (Port de Tarragona)

moon_trans
.

Antic Far de la Banya (el Postaler)

dimarts , 26 de juliol de 2011

Cercant informació i imatges sobre els fars del Delta de l’Ebre, la Montse C. va trobar-nos en aquest bloc. Al Nadal del 2010, l’havien obsequiat amb una foto del Far de la Punta de la Banya, de l’arxiu històric del Baix Ebre, i ens la va voler compartir.

Far de La Banya

Far de La Banya

Ens explicava també, que el Far (el de la Banya) el teníen al Delta de l’Ebre i que, un dia, el poder povincial va decidir salvar un element històric i, per fer-ho, el va agafar i l’ha fet seu emportant-se alguna cosa més que un objecte o una construcció.

I té una part de raó: en relació al Far de la Banya i el seu trasllat, l’Helena G. (la seva família hi van ser de faroners) m’explicava que qui va ser responsable que no es malmetés aquest far, va ser en Miguel Àngel Sánchez Terry, que n’havia sigut faroner i que, en aquells moments, treballava al Port de Tarragona.  Així, en Miguel Àngel no va deixar que es tirés a terra el far i li va buscar uns nous terrenys al Port  i en va supervisar el trasllat.

De fet, en Miguel Àngel és el referent quan parlem de fars (la part tècnica), igual que en David Moré és el referent quan parlem de faroners.  En Miguel Àngel escriu a la web del Port de Tarragona, allà hi té molta documentació i històries que potser us poden interessar: http://www.porttarragona.cat/ca/banya.html

Gràcies a uns i als altres, avui podem compartir-vos aquesta bonica imatge antiga del far.

moon_trans

Rebesavis a l’Antic Far de la Banya?

dissabte, 17 de juliol de 2010

A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….

La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:

09 de Juliol de 2010
Hola,

Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.

Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.

Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.

Antic Far del la Banya

Antic Far del la Banya (1920)

Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…

De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.

conte "La Júlia i el far"

conte "La Júlia i el far"

Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.

T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.

Felicitats novament,

Gemma

(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades

Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.

moon_trans

Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria)  sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma