Un dia, una nit, les primeres bromes de la foscor entrellaçades entre les roques….
l’elur hi era, i en va capturar dues imatges precioses
El detall de la lluerna, que ens en permet apreciar la bombeta i endevinar les òptiques
Detall de la lluerna
I l’altivesa humil del far a la nit, en un diàleg compartit amb els vaixells que dansen les ones fosques
Cap de Creus en la foscor
Gràcies elur!!
El 30 de març de 2008, en un dia de ventot infernal però també de llum esfereïdora, i resseguint un dels més vells bocins del camí de ronda, vam enfilar-nos al Far de Cap de Creus.
Tot i que envoltat potser d’un excés de ciment, l’indret imposa la seva potència, la seva història… fins i tot cinematogràfica!!
“La llum de la fi del món”,
* las cursives son aquelles paraules que no es poden llegir a la placa, i les inferim, amb encertada correcció d’en Jesús Burzuri, per al sentit i la mètrica del vers.
A Cap de Creus, just en un edifici annex al far, hi ha un petit restaurant que presumeix de ser el local que captiva el sol més primerenc de la península.
Es tracta d’un local integrat en el paisatge de roca pura, que intenta passar desapercebut en el panorama natural de l’indret per a oferir plats de peix de mercat i/o cuina india.
La terrassa posterior, protegida de la tramuntana, permet un moment de pau abocats a la contemplació d’una costa esquerpa sobre el mar brau de l’empordà.
A més (i aquest és un detallet que no consta a la seva web), l’edifici ofereix tres petits apartaments on anar a passar uns dies prèvia reserva.
Un espai perdut, màgic, trencador, esquerp…. jo vull anar-hi!!
Des del Far de la Banya, l'Eduard ens honora amb la distinció de Far de la Banya blog award:
Moltíssimes gràcies, Eduard!!
Tens la imatge d'un far??
Una informació, alguna llegenda, una història, un naufragi, un vaixell pirata....
Envia'ns-ho i ho publicarem!!:
[email protected]
