Probablement sigui un far de Nova Anglaterra (costa nord-est d’Estats Units) on Edward Hopper va neixer el 1882 i hi va morir el 1967.
Aquest artista sempre m’ha fascinat, per la seva manera de pintar, neta, transparent i lluminosa, que transmet alhora serenor i solitud…
Aquest quadre és una mostra de la seva atracció per aquests llocs solitaris i enigmàtics que són els fars al capvespre, just el moment abans en què s’acabrà la letàrgia diurna de la seva llum.
Fixeu-vos que no es veu el mar, però el far ens n’anuncia la seva presència (potser el tenim a la nostra esquena) i tampoc no s’hi veu ningú; com a moltes de les seves pintures, el què importa és el moment de la llum; però és fàcil imaginar-se que de seguida sortirà el faroner a la barana, o que els seus fills apareixeran corrents de darrera de la casa, pendent avall…
I sentiu les gavines que tot just acaben de passar en direcció al mar?
Tot això i molt més ens pot suggerir aquest quadre, i com a Hopper, a nosaltres també ens fascinen aquests llocs solitaris (cada cop més) i enigmàtics que són els fars al capvespre.