Far de les illes Medes (far 31300/E) Estartit-Torroella de Montgrí
Situació: illa Gran L: 42º02’N / l: 03º13’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 86,23 metres.
Forma del far: edifici de maons i torrassa.
Llampada: blanca. Grup de 4 esclats cada 24 segons.
Longitud de l’esclat: 14 milles.
Un dia de principis de desembre, sota un cel de llet blanca i fresca… el far de l’illa Meda Gran, a l’Estartit, amb una alçada de 86,23 metres sobre el nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny.
Amb el port de l’Estartit quasi desert, cristal·lí de solitud, i les embarcacions cobertes i amarrades, no vam poder acostar-nos-hi…
Llavors, el trípode plantat a la platja de pedres, teleobjectiu en ma, vam capturar-lo en la distància i n’hem fet una ampliació per a mostrar-vos-el… 
Aquest far va ser inaugurat l’1 de juny de 1868.
Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l’ansa sud del golf de Roses. La rellevància geodèsica d’aquest far, a més de delimitar la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus. D’aquí la seva importància. També assenyala el freu de les illes Medes amb la costa de Torroella.
Va ser el darrer far inaugurat dintre del regnat d’Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar la revolució liberal que la va fer fora del país.
En canvi, va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d’un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l’aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l’Estartit.
El 1982 es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia solar, un dels primers a tot l’Estat.
Deu ser per això que fa la sensació de que li manca la cúpula??
