I en aquest ensenyar-se al món, ens va contactar la Cristina Torra (@cristinatorra), periodista col·laboradora del Diari ARA que estàva treballant en un reportatge sobre fars i volia també sentir en nostre batec.
D’aquella trobada, i de la gran feina que hi va fer abans i després, el diari ARA en va publicar el passat dissabte dia 26 de maig de 2018 un molt bon reportatge a la seva secció Estils i Gent.
Podeu recuperar-lo aquí Fars: Llums que guien.
No deixeu de llegir-lo, hi trobareu un text que flueix, fàcil, complet i molt ben documentat del que son i el que representen els fars catalans a dia d’avui. I ep, hi sortim!!
Moltes gràcies, Cristina!!
Gràcies a tots!!
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 112 m
Forma del far: Torre cilíndrica de 8 mets sobre edific rectangular
Longitud de l’esclat: fins a 15 milles.
El Far de Punta Albir es troba situat al Parc Natural de la Serra Gelada, Alacant, i és ancorat a la Punta Albir que li dona nom, al litoral del poble d’Alfàs del Pi. Inaugurat el 30 d’abril de 1863, aquest far forma part del Plan General de Alumbrado Marítimo al regnat d’Isabel II; així, la seva estructura és la d’un edifici rectangular de dues ales comunicades per un patí, amb una torra cilíndrica a la banda del mar, ben a prop de l’espadat.
Imatge de Fernando Bayo
Aquest és un far, la memòria del qual perdura en el poble que li dona municipi. En Vicente Frasés (imagenalfas) ens escriu per a compartir-nos un documental sobre el Far de Punta Albir que han realitzat des de l’Ajuntament de L’Alfàs del Pi (Alacant) en el 150è aniversari del Far.
El documental recull els records de tot un poble en relació a aquest far (documents, fotografies, anècdotes, vivències, sentiments) recuperats dels calaixos dels propis protagonistes o de la memòria col·lectiva.
Un dels protagonistes del documental és n’Antonio Hurtado Herrera, andalús i gadità, faroner d’aquest far d’Albir entre el 1953 i el 1959.
Val la pena aturar-se a mirar amb calma aquest material que, de manera molt planera i alhora ben documentada, ens apropa a la humanitat i alhora la ferotgia d’un indret i d’un far.
A dia d’avui, al Far allotja el Centre d’Interpretació Far de l’Albir, on es recull la vida dels faroners i la interpretació del parc natural on es troba. S’han recuperat antics estris dels seus últims habitants que eren dues famílies encarregades del seu manteniment i correcte funcionament.
Al costat del far hi ha restes d’una antiga torre de guaita.
Ja han estat presentats aquí doncs, però el vídeo en fa recull, com a introducció multimèdia d’un projecte interactiu en el que estem començant a treballar. Aquí queda doncs, per a gaudir-lo.
.
.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 120 m
Forma del far: Torre quadrada d’11,4 mts de costat rematada per un cos octogonal superior que alberga la làmpada.
Llampada: llum blanca de 4 esclats cada 20 segons
Longitud de l’esclat: fins a 24 milles.
Torra d’Hércules
La Torra d’Hércules és l’únic far de l’antiguitat que segueix en funcionament. Fou construit per l’arquitecte romà Cayo Servio Lupo al segle I de la nostra època per a facilitar el trànsit de naus en el golf Ártabro i la perillosa costa de Gallaecia.
Se l’anomenava Torre Brigantium i era un graó més d’una cadena de senyalitzacions marítimes entre les que s’hi comptaven els ja desapareguts fars d’Alexandria (Egipte), Ostia i Nàpols (Itàlia) o el Colós de Rodas (Grècia).
Originàriament la Torra era una mica més baixa que ara (41.5 mts), i més ampla (14 mts) perquè comptava amb una rampa exterior per la que pujaven el combustible que alimentava el far.
Malgrat els segles transcorreguts i les agressions de la meteorologia i, sobretot, de l’home, que va arribar a arrancar-li la façana exterior de sillar de granit per a reutilitzar-la en d’altres edificis, aquest far romà segueix allà, dempeus a la punta del port de A Coruña.
Al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, la més important potser la que es va realitzar al S.XVIII en l’època de Carles III i Carles IV. Al 1788, de la ma de l’enginyer Eustaquio Giannini, es van recobrir les restes del far romà amb les actuals façanes, incloent-t’hi un beta exterior ascendent que recorda les antigues rampes. Aixímateix, se’l va dotar també d’una escala interior. Posteriorment, s’hi afegí el remat superior, amb un cos octogonal que alberga la làmpada, i es muntà la plataforma de la base.
escales interiors TH
Tot i aquest rentat de cara, el far romà original apareix clarament quan es visita la Torra per dins i es pugen els seus 242 graons fins arribar a la cornisa superior. S’ascendeix a través de 3 pisos de bòvedes romanes, que son les que van permetre alleugeir-ne l’estructura per a fer-la més resistent usant menys pedra i permetent que romangués en peu al llarg de 2000 anys.
El far és de planta quadrada d’11.4 mts de costat i 59 mts d’alçada i s’eleva 120 mts sobre el nivell del mar.
Des de la cornisa superior es pot gaudir d’una vista excepcional sobre la península, el golf i els jardins amb el parc esculptòric que rodeja la Torra.
rosa dels vents_parc TH
L’any 2009, la Torra d’Hércules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat
Aquest estiu del 2012 l’hem visitat. I malgrat la munió de turistes que com abelles l’abordàvem (penseu que els responsables limitaven les visites interiors a un màxim de 30 persones simultànies dins el far), ens en va arribar l’essència, l’emoció per la seva història.
Si hi passeu a prop doncs, no deixeu de visitar-lo…. per dins, per antic, per paisatge.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 19,20 m
Forma del far: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure sobre una plataforma hexagonal sustentada per 7 puntals.
Llampada: llum blanca fixa
Longitud de l’esclat: fins a 13 milles.
(De nou, un 14 d’octubre, el del 2011, un altre dia lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)
Vam arribar-nos al Port de Tarragona cercant-lo, l’Antic Far de la Banya, aquell que va ser traslladat des del Delta de l’Ebre per a preservar-lo de l’enderroc. I vam trobar-lo, a l’extrem del Dic de Llevant, talment un far de joguina sobre l’espigó….
Dic de Llevant
Rehabilitat i reconvertit en Museu de Fars des del 2003, ens entretenim a llegir-ne característiques i història en el panell explicatiu que el presenta:
El far de la Banya
DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle
DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure. Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre. La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris. A l’exterior hi ha un balcó perimetral. L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.
Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool
HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats. Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864. Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci. Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar. El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita. Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984. S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva. La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.
Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.
Costa de creure, veient-lo aparentment tant fràgil, que aquest far estigués exposat i suportés les inclemències del temps a la Punta de la Banya. Costa de creure que aquest indret petit i enllaunat, sigués una llar….
Antic Far de la Banya
Dic de Llevant (Port de Tarragona)
Thalassa
El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.
En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus. Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.
Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999. Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).
Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián. Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.
Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.
A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 67 m
Forma del far: torre quadrada en base i cilíndrica en alçada sobre un edifici rectangular
Llampada: 3 llampades blanques d’1 segon durant un període de 12 s intercalats amb 2 s d’eclipsi
Longitud de l’esclat: fins a 17 milles.
Capo Testa
Aquí teniu la foto del far del Capo Testa al nord de Sardenya. No és una gran foto, però almenys en teniu el testimoni. És molt a prop de Santa Teresa Gallura.
Amb aquestes paraules, la Teresa ens adjuntava algunes fotografies que va fer en visitar aquest far l’estiu passat.
|
 vent al Capo Testa |
El far de Capo Testa està situat al nord-est de Sardenya, al promontori amb el mateix nom, i no lluny de Santa Teresa di Gallura. Es fa l’ullet amb el Far de la Madonetta, davant per davant de la ciutat de Bonifacio a Còrsega
 Inscripcio al Capo Testa |
 mapa capo testa |
Aquest far ha estat actiu des de 1845.
Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus.
Té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi; entre intervals de 12 segons, hi ha 5 segons d’eclipsi.
El far té a més una altra llum de reserva, amb un abast de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.
Far del Capo Testa
És part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.
El far de Capo Testa, per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, és el més important per a la navegació al nord de Sardenya.
Ho expliquen tot plegat en preciós en aquest video:
Far de La Banya
Ens explicava també, que el Far (el de la Banya) el teníen al Delta de l’Ebre i que, un dia, el poder povincial va decidir salvar un element històric i, per fer-ho, el va agafar i l’ha fet seu emportant-se alguna cosa més que un objecte o una construcció.
I té una part de raó: en relació al Far de la Banya i el seu trasllat, l’Helena G. (la seva família hi van ser de faroners) m’explicava que qui va ser responsable que no es malmetés aquest far, va ser en Miguel Àngel Sánchez Terry, que n’havia sigut faroner i que, en aquells moments, treballava al Port de Tarragona. Així, en Miguel Àngel no va deixar que es tirés a terra el far i li va buscar uns nous terrenys al Port i en va supervisar el trasllat.
De fet, en Miguel Àngel és el referent quan parlem de fars (la part tècnica), igual que en David Moré és el referent quan parlem de faroners. En Miguel Àngel escriu a la web del Port de Tarragona, allà hi té molta documentació i històries que potser us poden interessar: http://www.porttarragona.cat/ca/banya.html
Gràcies a uns i als altres, avui podem compartir-vos aquesta bonica imatge antiga del far.
S’explica la evolució de la tecnologia dins del mon de les comunicacions navals costaneres, a traves dels segles, de forma sencilla i didactica, es van veient els diferents sistemes utilitzats per la fabricació dels fars.
LIGHTHOUSE, les cases de llum from cesc garsot on Vimeo.
]]>
Aquest film forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona. Allà, la projecció real es realitza amb dues pantalles, una de projecció frontal i una de retroprojecció, i al barrejar-se les dues imatges de forma sincrònica creen un efecte de profunditat interessant.
Des que vaig ser al Centre i vaig veure aquesta projecció he tingut moltes ganes de trobar-la per a poder compartir-la amb vosaltres. Així doncs, poseu-vos còmodes: son només cinc minuts, alliçonadors, i que us passaran volant!!
.
FARONERS from cesc garsot on Vimeo.
]]>