« Dent de lleó
Llum »

L’àvia

Està postrada al butacó del seu menjador antic, minúscula i passada, la boca seca, el gest de dolor, inconscient a les hores…

Entro a poc a poc i obre els ulls, em somriu. M’assec al seu costat. Em mira i fa l’esforç de tres paraules… tres sons que surten secs, a penes perceptibles:

  • … us heu portat tant bé…..

i em mira, els ulls vermells, el gest tremolós,
i plora…..

I jo entenc el què no diu i se’m fa un nus, no sé què dir-li…. només li prenc la ma, m’estreny, i ens quedem juntes moltes estona compartint l’escalfor…

… avui he vist la mort, i no he tingut paraules,
he vist la mort, i no puc parlar-ne,
només plorar…..

Tags:

Aquesta entrada és de diumenge, 3 de agost de 2008 a les 18:14 sota Lluna. Pots seguir les respostes a aquesta entrada al RSS 2.0 feed. Pots deixar una resposta, o fer un trackback des de la teva pròpia pàgina.

6 Respostes to “L’àvia”

  1. elur escrigué:
    3 agost 2008 a les 20:56

    et deixo una abraçada ben forta :*)

  2. hypatia escrigué:
    4 agost 2008 a les 7:53

    gràcies, elur,
    la necessitava…..

    ***!!

  3. gripaublau escrigué:
    4 agost 2008 a les 12:21

    Sembla una de les millors maneres de trobar-se amb ella, hi ha pau i els sentiments hi flueixen. Les paraules són massa petites per parlar-ne.

    Una altra abraçada ben forta.

  4. hypatia escrigué:
    4 agost 2008 a les 13:47

    … i les paraules son també massa petites per agraïr aquest suport vostre tan dolç

    un somrís doncs,
    l’abraçada…

  5. elur escrigué:
    6 agost 2008 a les 21:43

    bona nit, bonica… has vist la lluna avui? està preciosa, com un somriure ran d’horitzó…

    un petó i una abraçada :*)

  6. hypatia escrigué:
    8 agost 2008 a les 16:17

    i tant, elur,
    m’he escapat dos dies a la muntanya seguint aquesta lluna petita, amarant-me del silenci, asserenant l’esperit….

    mmm….
    tens lluna, tu… ho saps, oi?
    ets dona lluna!!

    una abraçada d’estrelles!!
    =;)

Deixar una resposta