Quan necessito espai, o llum, o cel, o nit…. hi vaig

passejo els seus corriols, m’embadoco en cada flor i m’encanto en els seus racons de guaita,

llavors, espero que el darrer cremallera s’emporti l’últim visitant, i m’assec a llegir, o a mirar, o a respirar….

fins que la darrera llum s’escola, quan la humitat xopa l’herba i el cel es vesteix fosc, puntejat de mil llumets tremolosos que s’apinyen en una vía lactea impressionant i profunda, ran de muntanyes

és el meu paradís,
si algún dia em perdo, busca’m allí

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print