Està postrada al butacó del seu menjador antic, minúscula i passada, la boca seca, el gest de dolor, inconscient a les hores…

Entro a poc a poc i obre els ulls, em somriu. M’assec al seu costat. Em mira i fa l’esforç de tres paraules… tres sons que surten secs, a penes perceptibles:

  • … us heu portat tant bé…..

i em mira, els ulls vermells, el gest tremolós,
i plora…..

I jo entenc el què no diu i se’m fa un nus, no sé què dir-li…. només li prenc la ma, m’estreny, i ens quedem juntes moltes estona compartint l’escalfor…

… avui he vist la mort, i no he tingut paraules,
he vist la mort, i no puc parlar-ne,
només plorar…..

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print