A vegades, en obrir l’e-correu, l’hiperespai et sorprèn amb un regal tan tendre que et fa tremolar, que t’eriça la pell poc a poc mentre ressegueixes cada paràgraf, mentre t’encantes en cada imatge, mentre descobreixes cada un dels adjunts….
La Gemma hi va posar valentia, i confiança, i ens fa arribar, per a tots, aquests línies tant carregades d’intimitat:
09 de Juliol de 2010
Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser farer de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya al 1920, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Antic Far del la Banya (1920)
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte* amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
conte "La Júlia i el far"
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria) sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma
(*) Nota: Podeu llegir el seu conte, deliciós, “La Júlia i el far“, bo i clicant el nom o sobre les imatges il·lustrades
Una vida més, un nou senyal de la força dels fars, de la petja que l’ofici de faroner grava a l’estirp, com una herència que es transmet en l’essència.
Hola,
Un company de feina em va enviar l’enllaç al vostre web i em va agradar moltíssim: les fotografies i les aportacions.
Em fa una mica de vergonya fer una aportació tan humil i no sé si faig bé d’enviar-t’ho.
Quan buscava informació del meu rebesavi, que va ser de Salou, d’un illot de les Canàries i de Tarragona (potser d’algun altre més), els anys 1860-1880? , l’arxivera del port de Tarragona em va enviar una fotografia del far de la Banya, actualment traslladat al port de Tarragona. Ella mateixa m’havia enviat uns anys abans, còpia d’unes pàgines del diari del meu rebesavi, Esteve Sauné, farer del port de Tarragona.
Aquella fotografia em va impressionar tant, que em va despertar unes ganes boges d’escriure un conte amb l’ajut de la meva filla de 9 anys. És molt poc probable que la dona que apareix a la foto sigui la meva rebesàvia, ja que realment no en tinc constància que el meu rebesavi fos també farer a la Banya. Però la meva iaia va néixer a Tortosa, tant a prop…
De la meva filla és la idea del dofí i del Bernat Pescaire. D’ella són els dibuixos que l’il·lustren.
Com és lògic, no tinc records directes de la feina i de la vida al far. Les dues nétes del meu rebesavi (la meva iaia Pepita i la seva germana Maria) sí que guardaven uns pocs records i i bastants sentiments de l’època en què van viure amb l’avi farer. Les dues, ja velletes, ens els van explicar als meus cosins i germans.
T’acompanyo el conte i la fotografia que em va inspirar.
Felicitats novament,
Gemma
