Archivo para the ‘Sant Sebastià’ Category

Faroners de terra endins

dimarts , 15 de febrer de 2011

De la mà d’en David Moré, ens volem també fer ressò d’aquest reportatge publicat el 28 de Gener al suplement de Girona de La Vanguardia.

En el reportatge hi trobareu el Miquel Molina, un dels darrers tècnics de senyals marítimes que té al seu càrrec el Far de Cap de Creus i el de Cala Nans a Cadaqués, el de Port de la Selva i el de Roses.

Igualment, a “Llums que vigilen el mar“, a la segona pàgina, podeu conèixer l’Elvira Pujol, la darrera faronera en marxar d’un far de la Costa Brava.

1

1

2

2

A la tercera pàgina, “Els fars de la Costa Brava“, la Teresa Artigues (l’autora) ens fa una breu i impecable passejada per aquests fars de la costa de Girona.

I a la darrera, “Una gran història per explicar“, en Marc Soler ens presenta de forma magistral l’obra del David Moré, quatre pinzellades per a engrescar-nos-hi.

3

3

4

4

No deixeu de fer-hi una ullada: és un bon reportatge!!

moon_trans

Sant Sebastià (el Postaler)

diumenge, 13 de gener de 2008

El far va ser el darrer dels edificis que es varen construir a la muntanya anomenada des de temps immemorials Sa Guarda, dins El Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes de 1851 del regnat d’Isabel II.

En principi el servei del far de Sant Sebastià exigia tres faroners, els quals s’ocupaven del manteniment dels equipaments i de registrar totes les incidències, a més d’atendre les visites sempre que el servei ho permetés.

Totes aquestes tasques han quedat reflectides en la documentació, avui conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, fins arribar al final del segle XX: les modernitzacions tècniques i l’automatització han anat reduint el personal necessari, i l’últim faroner de Sant Sebastià en va marxar l’1 d’agost de 1999.

Dins la nova ordenació de fars dictada l’any 2000, per l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’Ajuntament de la població ha redactat ja la proposta L’ús públic del far de Sant Sebastià de la Guarda i està preparant un projecte de les reformes que cal efectuar a la finca per a destinar-la a usos culturals i lúdics vinculats amb el mar.

Avui per avui però, i sense grans canvis respecte el postaler, el Far de Sant Sebastià és un dels més ben conservats de tots els que hem visitat.

Textos i imatges extrets de la web de l’Ajuntament de Palafurgell

El Far de Sant Sebastià (far 31250/F) Palafrugell

dissabte, 12 de gener de 2008

Situació: cap de Sant Sebastià L: 41º53’N / l: 03º12’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 167,30 metres.
Forma del far: torre blanca sobre un edifici blanc.
Llampada: blanca. 1 esclat cada 5 segons.
Longitud de l’esclat: 32 milles.

És el far més important de Catalunya.

Dalt del promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i gràcies a la seva potència lumínica. És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, a mitjan segle XIX, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó.

Va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857, i es troba en un paratge de molta significació marítima perquè és en un punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

Des de l’edat mitjana sempre ha estat ocupat aquest promontori com a lloc d’observació i guaita del pas d’embarcacions. Fins i tot, l’ermità que es va instal·lar al segle XVII en aquest contorn, feia funció de sentinella, donant l’avís als veïns del rerepaís, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

El far està sobre un penya-segat, molt escarpat, de color vermellós rosat, que avança cap el SE. Molt a prop seu, a uns 500 metres al nord, hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Està format per una torre cilíndrica blanca de 12 metres d’alçada, situada al bell mig d’un edifici blanc amb teulades vermelles. La seva llum és el punt de referència dels vaixells que hi recalen de nit, per poder cercar refugi al port de Palamós, quan bufa vent del nord al golf de Lleó. Malgrat la seva importància, no va ser electrificat fins l’any 1940, amb una làmpada de 3.000 W.

A prop també hi ha la instal·lació del radiofar, posat en funcionament l’11 de desembre de 1970. Està conjugat amb els rafiofars de Maó i del Llobregat.

I un hotelet deliciós, l’Hotel El Far, en un altre post, més endavant, us en parlaré…. i del postaler!! veureu quina potència….