La Torre de Hércules (A Coruña)

dimarts , 14 d'agost de 2012

Situació: Ubicat al final del Port de A Coruña
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 120 m
Forma del far: Torre quadrada d’11,4 mts de costat rematada per un cos octogonal superior que alberga la làmpada.
Llampada: llum blanca de 4 esclats cada 20 segons
Longitud de l’esclat: fins a 24 milles.

20120814-225758.jpg

Torra d’Hércules

La Torra d’Hércules és l’únic far de l’antiguitat que segueix en funcionament. Fou construit per l’arquitecte romà Cayo Servio Lupo al segle I de la nostra època per a facilitar el trànsit de naus en el golf Ártabro i la perillosa costa de Gallaecia.

Se l’anomenava Torre Brigantium i era un graó més d’una cadena de senyalitzacions marítimes entre les que s’hi comptaven els ja desapareguts fars d’Alexandria (Egipte), Ostia i Nàpols (Itàlia) o el Colós de Rodas (Grècia).

Originàriament la Torra era una mica més baixa que ara (41.5 mts), i més ampla (14 mts) perquè comptava amb una rampa exterior per la que pujaven el combustible que alimentava el far.

Malgrat els segles transcorreguts i les agressions de la meteorologia i, sobretot, de l’home, que va arribar a arrancar-li la façana exterior de sillar de granit per a reutilitzar-la en d’altres edificis, aquest far romà segueix allà, dempeus a la punta del port de A Coruña.

Al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, la més important potser la que es va realitzar al S.XVIII en l’època de Carles III i Carles IV. Al 1788, de la ma de l’enginyer Eustaquio Giannini, es van recobrir les restes del far romà amb les actuals façanes, incloent-t’hi un beta exterior ascendent que recorda les antigues rampes. Aixímateix, se’l va dotar també d’una escala interior. Posteriorment, s’hi afegí el remat superior, amb un cos octogonal que alberga la làmpada, i es muntà la plataforma de la base.

20120813-183209.jpg

escales interiors TH

Tot i aquest rentat de cara, el far romà original apareix clarament quan es visita la Torra per dins i es pugen els seus 242 graons fins arribar a la cornisa superior. S’ascendeix a través de 3 pisos de bòvedes romanes, que son les que van permetre alleugeir-ne l’estructura per a fer-la més resistent usant menys pedra i permetent que romangués en peu al llarg de 2000 anys.

El far és de planta quadrada d’11.4 mts de costat i 59 mts d’alçada i s’eleva 120 mts sobre el nivell del mar.

Des de la cornisa superior es pot gaudir d’una vista excepcional sobre la península, el golf i els jardins amb el parc esculptòric que rodeja la Torra.

20120814-230341.jpg

rosa dels vents_parc TH

L’any 2009, la Torra d’Hércules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat

Aquest estiu del 2012 l’hem visitat.  I malgrat la munió de turistes que com abelles l’abordàvem (penseu que els responsables limitaven les visites interiors a un màxim de 30 persones simultànies dins el far), ens en va arribar l’essència, l’emoció per la seva història.

Si hi passeu a prop doncs, no deixeu de visitar-lo…. per dins, per antic, per paisatge.

moon_trans
.


____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________

Antic Far de la Banya

dijous, 19 d'abril de 2012

Situació: Ubicat originalment a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre.  Actualment està instal·lat al Dic de Llevant del Port de Tarragona
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 19,20 m
Forma del far: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure sobre una plataforma hexagonal sustentada per 7 puntals.
Llampada: llum blanca fixa
Longitud de l’esclat: fins a 13 milles.

(De nou, un 14 d’octubre, el del 2011, un altre dia lluent, un altre far que ens obria la seva màgia.)

Vam arribar-nos al Port de Tarragona cercant-lo, l’Antic Far de la Banya, aquell que va ser traslladat des del Delta de l’Ebre per a preservar-lo de l’enderroc. I vam trobar-lo, a l’extrem del Dic de Llevant, talment un far de joguina sobre l’espigó….

Dic de Llevant

Dic de Llevant

Rehabilitat i reconvertit en Museu de Fars des del 2003, ens entretenim a llegir-ne característiques i història en el panell explicatiu que el presenta:

El far de la Banya

El far de la Banya

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle
DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral.
L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.
Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool
HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.
Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1860-1864
ENGINYER: Lucio del Valle

DESCRIPCIÓ: Torre de ferro lleugerament cònica amb llanterna poligonal interior i cúpula de coure.  Els 7 puntals inferiors de 4,5 m. d’alçada suporten un quadrat central damunt el qual hi ha una plataforma hexagonal on hi descansa la torre de 12,20 m. coronada per la llanterna de 3,50 m. d’alçada i 2,5 m. de diàmetre.  La plataforma o planta habitable està formada per tres triangles equilàters que distribuïen l’espai per a l’entrada, el magatzem, la cuina, el menjador i els 2 dormitoris.  A l’exterior hi ha un balcó perimetral. L’òptica de tercer ordre i tres zones era de la casa Chance construïda l’any 1861 amb un abast de 13 milles que proporcionava una llum blanca fixa.

Alçada total: 19,20 m
Pes total: 46,80 tones
Materials: ferro anglès de les zones de Hull i Liverpool

HISTÒRIA: Juntament amb els fars de Buda i del Fangar eren els 3 punts d’orientació fonamentals en un lloc de difícil navegació per la mobilitat dels fons de les proximitats.  Ubicat a l’extrem sud de la part dreta del Delta de l’Ebre, a la zona coneguda com la Punta de la Banya, entrà en funcionament per primer cop el dia 01 de novembre de 1864.  Il·luminat amb una llàntia d’oli d’oliva al càrrec de 2 torrers, l’any 1883 ja disposava d’una làmpada Maris de dos bles i anys després d’una instal·lació de gas acetilè de fabricació pròpia amb un gasòmetre de carbur de calci.  Aquest sistema va ser substituït l’any 1929 per una instal·lació Dalen amb cremador de 25 i dotada de vàlvula solar.  El juliol de 1943 es va suprimir el personal que se’n feia càrrec i quedà agregat al servei del far de Sant Carles de la Ràpita.  Es comença una nova construcció de torre de formigó, l’any 1975, en substitució d’aquest far metal·lic que deixà de funcionar essent desmuntat i traslladat al Port de Tarragona, l’any 1984.  S’instal·là a l’extrem del dic de Llevant i es procedí a la seva rehabilitació, contribuint a la preservació de l’únic dels 3 fars del Delta de l’Ebre que es conserva.  La Comissió de Fars acordà que es mantingués en servei i s’il·luminà per primera vegada després de la seva restauració del 16 d’agost de 1990.

Des de l’any 2003 és Museu de Fars com a extensió del Museu del Port de Tarragona i exhibeix una col·lecció de senyals marítims a l’antic habitatge del torrer per tal de donar a conèixer la història de les ajudes a la navegació en general, i dels fars de la demarcació de Tarragona en particular. S’hi realitzen activitats didàctiques i de divulgació per a tots els públics.

.
Costa de creure, veient-lo aparentment tant fràgil, que aquest far estigués exposat i suportés les inclemències del temps a la Punta de la Banya.  Costa de creure que aquest indret petit i enllaunat, sigués una llar….

Antic Far de la Banya

Antic Far de la Banya

I tot i l’aparent solitud que l’acompanya, encara ara, a la punta allunyada del Dic de Llevant del Port de Tarragona, la vida, les vides d’un grapat de gats, continuen aletejant entrellaçades al seu voltant
Dic de Llevant (Port de Tarragona)

Dic de Llevant (Port de Tarragona)

moon_trans
.


____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________

Els guardians de la llum al Thalassa

diumenge, 11 de desembre de 2011

Thalassa

Thalassa

El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.

En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus.  Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.

Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999.  Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).

Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián.  Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.

Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.

moon_trans



____________________
Per a compartir-ho:
.

_______________________________________________________________