Archivo para the ‘Fars de Catalunya’ Category

Néta de faroner

dissabte, 19 de juny de 2010

Fa ja més d’un any, el maig de 2009, vaig rebre un correu sorprenent….

M’agradaria avui, compartir amb vosaltres part d’aquella correspondència tant encantadora

Collage Far S'Arnella

Collage Far S'Arnella

31 de maig de 2009
Bon dia,

Em dic Eva i tinc 28 anys. Ara visc a Barcelona.

El primer de tot, felicitar-vos per la web, les fotos, els comentaris: son excepcionals.

Sóc neta de faroner, de l’Àngel Mata, qui es va fer càrrec durant 34 anys del far de Punta s’Arnella i, els seus 12 últims anys abans de jubilar-se, del far de Roses.

Us explico això perquè he tingut la gran sort de poder viure en tots dos fars, i veure com el meu avi hi treballava, amb la resta de la família: l´avia, 6 fills i 7 nets.

Viure les tempestes, la tramuntana, les onades, les gavines, les trinynes quan tornaven de pescar, els naufragis de petites embarcacions (normalment estrangers que creien que la costa brava era una bassa d´aigua tranquil·la), quan es fonia la llum de la “bombeta gegant” (com li dèiem de petits)… i també el sol, la claror que ens entrava a la habitació dels llampecs de llum a la nit… totes les nits! la olor del gasoil a la sala de màquines, el despatx del “yayo”, el llençols que ens enviava la comissió de ports de Barcelona… i les tovalloles!!! totes iguals!!

veure els avenços amb els anys, l’automàtic!!!

Ha estat increïble! I si tornés a néixer, ho voldria tornar a fer al mateix lloc!

No pretenc que publiqueu aquest mail, només volia que recordeu que en aquests llocs tan meravellosos hi vivien familias increïbles amb milers d’històries que son les que fan d’un far aquest caliu especial, gairebé tenebrós…i que els que hem tingut la sort de viure-hi, encara després de tants anys se’ns posa la pell de gallina en pensar-hi.

El meu avi va morir fa gairebé 4 anys i ni un sol dia va deixar de passejar per el seu far, per les seves roques, el mar, l´hort… i jo ho faig sempre que puc.

Després d’aquesta explicació, gairebé idíl·lica i amb tantes floritures de la meva vida, només em queda oferir-me per qualsevol informació que necessiteu en vers els fars, us podeu adreçar a mi al mateix mail.

Salutacions,

Eva

Collage Far de Roses

Collage Far de Roses

Li vaig contestar, i tant, i de seguida…
i quan ja em pensava que no m’escriuria més, ho va tornar a fer

28 de juny 2009
Hola de nou,

He trigat una mica en contestar, m’alegro que m’hagis contestat, per a mi es tot un plaer donar-te informació de tot el que pugui sobre els fars.
Em fa sentir més a prop del records.

T´adjunto algunes fotos, com pots veure son dels fars on he viscut, El Port de la Selva i Roses.

La 1ª: és de l’època més o menys de quan vaig néixer (allà els 80).
La 2ª: és una foto familiar de la meva avia, besàvia i alguns dels meus tiets i m’ha mare, de petits a les escales de la part antiga del far, quan encara no havien construït la casa blanca (la part nova).
La 3ª:és de les més recents, després varen fer postals sobre aquesta foto. Els colors de les flors, la ginesta, sembla que ho pugui olorar només mirant-la!!!
La 4ª:és a Roses, al far, ell és el meu avi, fa uns 12 anys, amb un parell de pops ben grossos que acabava d’agafar a les roques.
La 5ª:és la més antiga,així es com es varen trobar el far els meus avis.

El meu avi era Asturià, va néixer allà, i tot just en una època on no era gens fàcil poder estudiar, el meu avi va tenir la sort de fer-ho. Va estudiar per a tècnic de senyals marítimes, part a Astúries i part a Madrid, aviat i només acabar els estudis, el van enviar a fer les pràctiques a l’Illa de l’Aire.

Llavors el meu avi ja era casat amb la meva àvia, i ella embarassada, també va marxar a l’Illa de l’Aire. Sempre ens expliquen que els hi portaven el menjar amb una petita barca un cop per setmana.. si feia bona mar….

Quan la yaya va estar a punt de donar a llum, va marxar a Astúries, i més tard, el meu avi. Allà va néixer la més gran de les meves tietes.

Llavors el meu avi va triar alguns destins i li va tocar a Punta S’Arnella: allà varem néixer la resta de la família.

Podria explicar-te mil històries sobre el far!!

Quan jo vaig néixer, ja hi era la casa nova, (als fars habitualment hi ha 2 cases comunicades pel despatx i les escales que pugen a la torre, degut a que amb els anys el conveni de torrers va millorar i posaren a disposició les cases més petites per el suplent de l’oficial de faroner). Nosaltres, tret dels últims anys a S’Arnella, no en varem tenir cap, de suplent, això feia que el meu avi mai pogués deixar sol el far.

Recordo que les tempestes allà eren espectaculars!!! a més teníem un parallamps i espetegaven els llamps amb una força increïble; tant era així que, de vegades, els veiem literalment corre pel terra….la yaya ens agafava a tots i ens pujava sobre el llit fins que la tempesta passava.

Alguna vegada es cremà la sala de màquines…

També recordo que al vespre, quan en banyaven, sortíem a fora i al revolt de la casa nova enfilàvem el cap i, en qüestió de minuts, la tramuntana ens eixugava els cabells (per desgracia de la yaya, que sempre patia pq no agafesim una pulmonia)

Recordo a la meva yaya sempre patint. Realment, ara que soc gran, l’entenc: pujar 6 fills i els 5 nets en un paratge com el far era molt complicat…tot ple de trampes mortals per als més petits! les roques, els penya-segats, el mar… i allunyats de tota civilització!!! tot i així mai ens va passar res greu, afortunadament!

La vida en un far era genial, a mi m’ha deixat l’oportunitat de tenir força imaginació, suposo que afavorida per la quantitat d’espais oberts, la casa tant gran, la soledat, mai jugàvem amb joguines, teníem tot el que necessitàvem allà mateix.

L´aigua, la terra, el sol, el vent….

Al poble tothom ens coneixia com les noies del far…..
Bé, de moment em quedo aquí.
Aviat intentaré posar-m’hi i explicar-te més coses, espero que tot això et serveixi d’alguna cosa per la teva recerca sobre els fars.
Salutacions i una abraçada forta!
Eva

Es va descuidar d’adjuntar-me les fotografies…..
I mai més no m’ha tornat a escriure……

moon_trans

El Far de Calella

dissabte, 2 de gener de 2010

Situació: Puig de la Torreta, Calella (41º 36′ 29.01” N  2º 38′ 47.32” E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar:  46 m
Forma del far: torre cilíndrica sobre un edifici quadrat.

Lampada:
3+2 cada 30”
Longitud de l’esclat
: 33 milles.

Únic far situat a la històrica costa de llevant de Barcelona.

Far_Calilla_3

Far_Calella_3

Està ubicat dalt del Puig de la Torreta, a Calella, al mateix emplaçament on s’alçava una antiga torre de guaita medieval per a orientar els vaixells que cerquen els encoratges de Palamós o de Mataró.

Far_Calella_2

Far_Calella_2

Va ser inaugurat el 15 de desembre de 1859, amb el mateix esquema arquitectònic del Primer Pla de Fars: una torra blanca cilíndrica que sobresurt de la casa quadrada habitatge dels torrers.

Far_Calella_4

Far_Calella_4

L’aparell òptic havia estat construït a París i els seus raigs allargaven, en condicions normals, unes 18 milles. Inicialment el seu combustible era a base d’oli d’oliva, substituït posteriorment per parafina i més tard per petroli. El 1916 va ser instal·lat el sistema elèctric, substituït el 1927 per un altre de més potent, amb una llargada de llum de 33 milles.

Va ser el primer far elèctric de Catalunya, per la facilitat del seu subministrament, molt a prop de l’aleshores població industrial de Calella, amb grans fàbriques de gènere de punt que utilitzàven l’energia elèctrica per al seu funcionament.

El gener de 1936 s’ordena un estudi per a situar-hi un radiofar, intenció que queda blocada per l’inici de la Guerra Civil.  El 06 de desembre del 1936 s’hi emplaça una bateria armada per a protegir la costa de llevant de Barcelona i s’apaga el far, que romandrà inactiu fins al final de la contesa.  Durant aquest període és objecte de diversos bombardejos.

El 1954 s’equipa com està en l’actualitat, i incorpora, el desembre de 1985 un quadre de control automàtic.

Far_Calella_1

Far_Calella_1

El 23 d’abril del passat 2009, el govern municipal de Calella dona llum verda al projecte executiu per a la reforma del far, tant des del punt de vista constructiu com d’objectiu social i cultural. El primer d’aquests objectius és  recuperar per a la ciutadania un dels seus símbols més característics i convertir els seus jardins en un lloc d’esplai i en un mirador privilegiat. Inicialment, el projecte parteix de l’idea d’una aula-museu que hauria d’explicar el món dels fars i de les telecomunicacions i també la natura que l’envolta.

Esperem que el projecte es faci de debó realitat ben aviat. Realment, els jardins i el mirador del far son del tot espectaculars, i el seu indret massa barrat a les visites….

moon_trans

Per a la Sílvia…. Cap de Creus

divendres, 4 de desembre de 2009

“Per a la Sílvia, perquè sense la seva afició no m’hauria fixat mai en els fars”

Karma

El camí que porta al far...

El camí que porta al far...

Na Karma ens escriu per si podem fer-nos ressó d’unes fotos del Far de Cap de Creus, amb dedicatòria…..

La primera, preciosa, emmarca la inaccessibilitat del far, i alhora ens hi dibuixa un camí discret, lateral, per abastar-lo.  Les altres dues, ens presenten el far contra el cel, desafiant el paisatge…

La lampada

La lampada

Contra el mar

Contra el mar

moon_trans

La balisa de les Illes formigues

diumenge, 25 de octubre de 2009

Situació: Formiga gran (Illes formigues) 41º 51′ N 03º 11′ E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 14 metres.
Forma del far: torre quadrada sobre una caseta blanca.
Llampada: blanca. Grup de 3 esclats cada 9 segons.

Longitud de l’esclat: 6 milles.


Balisa de les illes formigues

Balisa de les illes formigues


Les illes Formigues es troben situades entre Calella de Palafrugell i Palamós a 1.300 m de la costa, i ,fins que el 1982 no s’hi va instal·lar el far, era un lloc de freqüents naufragis, ja que amb mala mar queden cobertes per l’aigua. Hi ha un petit embarcador per accedir-hi.

El 1285 hi va tenir lloc la  Batalla de les Formigues , on l’esquadra aragonesa sota el comandament de Roger de Llúria va derrotar a la francesa.

.

La balisa de les Illes formigues de prop

La balisa de les Illes formigues de prop

.

Nota: com que a aquest far no hi vam poder accedir per fotografiar-lo, les fotos no són nostres són de © Jordi Lluís Pi i del blog  l’illa d’enlloc.

El caminant

Far de Palamós

dissabte, 6 de desembre de 2008

Situació: Punta del Molí
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 22 metres.
Forma del far: torre exempta hexagonal.
Llampada: blanca. Grup de 1+4 esclats cada 20 segons.
Longitud de l’esclat: 12 milles.

Conta la llegenda, que un noi enorme, gairebé un gegant, fill del senyor del Castell, es va enamorar d’una bella pubilla i, davant la impossibilitat de perpetuar el seu amor, es va situar en la punta del Far armat d’una fona, i no va parar fins a enfonsar la galera que s’enduia a la seva estimada.

Finalment, en un intent desesperat, va allargar la seva mà per a intentar salvar-la i, sense arribar a tocar la galera, va morir de pena… fet que va donar lloc a la creació de la roca coneguda com la Mà del Gegant. La galera enfonsada es va petrificar, donant origen a l’escull conegut per Sa Galera. Aquestes dues roques vigilen des de sempre sota el Far de Palamós.

Hi érem un 14 d’octubre, en un dia rabiosament transparent de llum clara…..

GR92-2: Port de La Selva – Cadaqués

divendres, 15 de agost de 2008

El 30 de març de 2008, en un dia de ventot infernal però també de llum esfereïdora, i resseguint un dels més vells bocins del camí de ronda, vam enfilar-nos al Far de Cap de Creus.


Tot i que envoltat potser d’un excés de ciment, l’indret imposa la seva potència, la seva història… fins i tot cinematogràfica!!

“La llum de la fi del món”,
en el far fet de tramoia,
llumejà tant poca estona
que va ser igual que un son.
Per ser breu fores bastit,
i si no et fessin enrunar*
tindries un llarg demà
i series infinit.
(H.Gispert)

* las cursives son aquelles paraules que no es poden llegir a la placa, i les inferim, amb encertada correcció d’en Jesús Burzuri, per al sentit i la mètrica del vers.

GR92-1: PortBou – Port de La Selva

dimecres, 13 de agost de 2008

Aquest hivern, a raó d’una al mes (amb permís del temps), vam encetar una sèrie de caminades* vorejant la costa catalana: el GR92, que iniciem a PortBou i finalitzarem al Delta de l’Ebre.

Les nostres passes doncs, ens acostaràn a cada un dels fars catalans, el que ens permetrà d’actualitzar-ne les imatges i veure els canvis que han patit els fars des de la darrera vegada que els vam visitar.

Així, el 24 de febrer de 2008, vorejàvem el Far de S’Arnella, a Port de la Selva, per a adonar-nos que la seva cúpula ha estat repintada en negre.

Més enllà de consideracions sobre si ens agrada més o menys el negre, el canvi ens alegra, ja que apunta a un mínim de preocupació per la seva conservació, oi?

* Caminades organitzades pel CECMO, Centre Excursionista de Caldes de Montbui

Sant Sebastià (el Postaler)

diumenge, 13 de gener de 2008

El far va ser el darrer dels edificis que es varen construir a la muntanya anomenada des de temps immemorials Sa Guarda, dins El Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes de 1851 del regnat d’Isabel II.

En principi el servei del far de Sant Sebastià exigia tres faroners, els quals s’ocupaven del manteniment dels equipaments i de registrar totes les incidències, a més d’atendre les visites sempre que el servei ho permetés.

Totes aquestes tasques han quedat reflectides en la documentació, avui conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, fins arribar al final del segle XX: les modernitzacions tècniques i l’automatització han anat reduint el personal necessari, i l’últim faroner de Sant Sebastià en va marxar l’1 d’agost de 1999.

Dins la nova ordenació de fars dictada l’any 2000, per l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’Ajuntament de la població ha redactat ja la proposta L’ús públic del far de Sant Sebastià de la Guarda i està preparant un projecte de les reformes que cal efectuar a la finca per a destinar-la a usos culturals i lúdics vinculats amb el mar.

Avui per avui però, i sense grans canvis respecte el postaler, el Far de Sant Sebastià és un dels més ben conservats de tots els que hem visitat.

Textos i imatges extrets de la web de l’Ajuntament de Palafurgell

El Far de Sant Sebastià (far 31250/F) Palafrugell

dissabte, 12 de gener de 2008

Situació: cap de Sant Sebastià L: 41º53’N / l: 03º12’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 167,30 metres.
Forma del far: torre blanca sobre un edifici blanc.
Llampada: blanca. 1 esclat cada 5 segons.
Longitud de l’esclat: 32 milles.

És el far més important de Catalunya.

Dalt del promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i gràcies a la seva potència lumínica. És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, a mitjan segle XIX, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó.

Va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857, i es troba en un paratge de molta significació marítima perquè és en un punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

Des de l’edat mitjana sempre ha estat ocupat aquest promontori com a lloc d’observació i guaita del pas d’embarcacions. Fins i tot, l’ermità que es va instal·lar al segle XVII en aquest contorn, feia funció de sentinella, donant l’avís als veïns del rerepaís, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

El far està sobre un penya-segat, molt escarpat, de color vermellós rosat, que avança cap el SE. Molt a prop seu, a uns 500 metres al nord, hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Està format per una torre cilíndrica blanca de 12 metres d’alçada, situada al bell mig d’un edifici blanc amb teulades vermelles. La seva llum és el punt de referència dels vaixells que hi recalen de nit, per poder cercar refugi al port de Palamós, quan bufa vent del nord al golf de Lleó. Malgrat la seva importància, no va ser electrificat fins l’any 1940, amb una làmpada de 3.000 W.

A prop també hi ha la instal·lació del radiofar, posat en funcionament l’11 de desembre de 1970. Està conjugat amb els rafiofars de Maó i del Llobregat.

I un hotelet deliciós, l’Hotel El Far, en un altre post, més endavant, us en parlaré…. i del postaler!! veureu quina potència….

Far de les illes Medes

dimecres, 26 de desembre de 2007

Far de les illes Medes (far 31300/E) Estartit-Torroella de Montgrí
Situació: illa Gran
L: 42º02’N / l: 03º13’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 86,23 metres.
Forma del far: edifici de maons i torrassa.
Llampada: blanca. Grup de 4 esclats cada 24 segons.
Longitud de l’esclat: 14 milles.


Un dia de principis de desembre, sota un cel de llet blanca i fresca… el far de l’illa Meda Gran, a l’Estartit, amb una alçada de 86,23 metres sobre el nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny.

Amb el port de l’Estartit quasi desert, cristal·lí de solitud, i les embarcacions cobertes i amarrades, no vam poder acostar-nos-hi…

Llavors, el trípode plantat a la platja de pedres, teleobjectiu en ma, vam capturar-lo en la distància i n’hem fet una ampliació per a mostrar-vos-el… Aquest far va ser inaugurat l’1 de juny de 1868.

Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l’ansa sud del golf de Roses. La rellevància geodèsica d’aquest far, a més de delimitar la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus. D’aquí la seva importància. També assenyala el freu de les illes Medes amb la costa de Torroella.

Va ser el darrer far inaugurat dintre del regnat d’Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar la revolució liberal que la va fer fora del país.

En canvi, va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d’un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l’aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l’Estartit.

El 1982 es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia solar, un dels primers a tot l’Estat.

Deu ser per això que fa la sensació de que li manca la cúpula??