Archivo para the ‘Fars del món’ Category

La Torre de Hércules (A Coruña)

dimarts , 14 d'agost de 2012

Situació: Ubicat al final del Port de A Coruña
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 120 m
Forma del far: Torre quadrada d’11,4 mts de costat rematada per un cos octogonal superior que alberga la làmpada.
Llampada: llum blanca de 4 esclats cada 20 segons
Longitud de l’esclat: fins a 24 milles.

20120814-225758.jpg

Torra d’Hércules

La Torra d’Hércules és l’únic far de l’antiguitat que segueix en funcionament. Fou construit per l’arquitecte romà Cayo Servio Lupo al segle I de la nostra època per a facilitar el trànsit de naus en el golf Ártabro i la perillosa costa de Gallaecia.

Se l’anomenava Torre Brigantium i era un graó més d’una cadena de senyalitzacions marítimes entre les que s’hi comptaven els ja desapareguts fars d’Alexandria (Egipte), Ostia i Nàpols (Itàlia) o el Colós de Rodas (Grècia).

Originàriament la Torra era una mica més baixa que ara (41.5 mts), i més ampla (14 mts) perquè comptava amb una rampa exterior per la que pujaven el combustible que alimentava el far.

Malgrat els segles transcorreguts i les agressions de la meteorologia i, sobretot, de l’home, que va arribar a arrancar-li la façana exterior de sillar de granit per a reutilitzar-la en d’altres edificis, aquest far romà segueix allà, dempeus a la punta del port de A Coruña.

Al llarg del temps ha sofert diverses modificacions, la més important potser la que es va realitzar al S.XVIII en l’època de Carles III i Carles IV. Al 1788, de la ma de l’enginyer Eustaquio Giannini, es van recobrir les restes del far romà amb les actuals façanes, incloent-t’hi un beta exterior ascendent que recorda les antigues rampes. Aixímateix, se’l va dotar també d’una escala interior. Posteriorment, s’hi afegí el remat superior, amb un cos octogonal que alberga la làmpada, i es muntà la plataforma de la base.

20120813-183209.jpg

escales interiors TH

Tot i aquest rentat de cara, el far romà original apareix clarament quan es visita la Torra per dins i es pugen els seus 242 graons fins arribar a la cornisa superior. S’ascendeix a través de 3 pisos de bòvedes romanes, que son les que van permetre alleugeir-ne l’estructura per a fer-la més resistent usant menys pedra i permetent que romangués en peu al llarg de 2000 anys.

El far és de planta quadrada d’11.4 mts de costat i 59 mts d’alçada i s’eleva 120 mts sobre el nivell del mar.

Des de la cornisa superior es pot gaudir d’una vista excepcional sobre la península, el golf i els jardins amb el parc esculptòric que rodeja la Torra.

20120814-230341.jpg

rosa dels vents_parc TH

L’any 2009, la Torra d’Hércules va ser declarada Patrimoni de la Humanitat

Aquest estiu del 2012 l’hem visitat.  I malgrat la munió de turistes que com abelles l’abordàvem (penseu que els responsables limitaven les visites interiors a un màxim de 30 persones simultànies dins el far), ens en va arribar l’essència, l’emoció per la seva història.

Si hi passeu a prop doncs, no deixeu de visitar-lo…. per dins, per antic, per paisatge.

moon_trans
.

Il Faro di Capo Testa

dijous, 8 de desembre de 2011

Situació: Promontori de Capo Testa a Sardenya, 41°14′37″N 9°08′39″E
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 67 m
Forma del far: torre quadrada en base i cilíndrica en alçada sobre un edifici rectangular
Llampada: 3 llampades blanques d’1 segon durant un període de 12 s intercalats amb 2 s d’eclipsi
Longitud de l’esclat: fins a 17 milles.

Capo Testa

Capo Testa

Aquí teniu la foto del far del Capo Testa al nord de Sardenya. No és una gran foto, però almenys en teniu el testimoni. És molt a prop de Santa Teresa Gallura.

Amb aquestes paraules, la Teresa ens adjuntava algunes fotografies que va fer en visitar aquest far l’estiu passat.

Hi feia molt vent, ens remarcava…

vent al Capo Testa

vent al Capo Testa

El far de Capo Testa està situat al nord-est de Sardenya, al promontori amb el mateix nom, i no lluny de Santa Teresa di Gallura. Es fa l’ullet amb el Far de la Madonetta, davant per davant de la ciutat de Bonifacio a Còrsega

Inscripcio al Capo Testa

Inscripcio al Capo Testa

mapa capo testa

mapa capo testa

El far ha estat actiu des de 1845. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus. El far té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi, entre l’últim flash i el període després del primer pas en comptes de 5 segons.
El far té una llum lliure, amb una capacitat de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.
El far és part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.
El far de Capo Testa per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, el far és més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Aquest far ha estat actiu des de 1845.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dos pisos per sobre del qual es troba la torre de la llanterna. La torre és de forma quadrada i de color blanc. L’alçada de l’edifici, incloent la llanterna és de 23 peus.

Té un abast de 17 milles nàutiques i és clarament visible des de les illes de Còrsega i la Magdalena. Emet 3 llampades blanques d’un segon durant un període de 12 segons intercalats amb 2 segons d’eclipsi; entre intervals de 12 segons, hi ha 5 segons d’eclipsi.

El far té a més una altra llum de reserva, amb un abast de 12 milles, que entra en funcionament automàticament en cas de fallada de la llum principal.

Far del Capo Testa

Far del Capo Testa

És part de les llums del Comando de Zona de la Marina amb seu a La Maddalena (que s’ocupa de totes les llums de Sardenya), Regència de Capo Testa.

El far de Capo Testa, per la seva ubicació estratègica a l’estret de Bonifacio, és el més important per a la navegació al nord de Sardenya.

Ho expliquen tot plegat en preciós en aquest video:

moon_trans

Far de Matxitxako (Bermeo, Biskaia)

dissabte, 16 d'abril de 2011

Situació: Punta més sortint del Cap de Matxitxako   (43° 28′  N, 3° 22′ 50″E)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 122 m
Forma del far: torre prismàtica octogonal a l’extrem nordoest d’un edifici rectangular
Llampada: 1 llampada blanca cada 7 s
Longitud de l’esclat: fins a 35 milles.

(El Jordi i la Carme fan una escapada a Biskaia i, en el seu deambular per la costa cantàbrica, es recorden de nosaltres i ens fan arribar una imatge del far de Matxitxako, a Bermeo: potser no és molt bona, ens diuen, feia molt vent!!)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

Far de Matxutxako (by Jordi F.)

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.
El primer, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.
A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.
Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

A la costa de Bermeo, a Biskaia, hi ha hagut tres fars (segurament coherent amb la fúria del Cantàbric i la crispació de les tempestes en aquesta zona), dos dels quals amb el nom de Matxitxako.

Matxutxako_vell

Matxutxako_vell

.

El primer far de Matxitxako, del que només en queda dreta la torra, es va inaugurar el 21 d’agost de 1852.  Era un far dels anomenats “de primer ordre”, amb una longitud de l’esclat de 23 milles. Tenia una llampada de llum blanca fixa amb flashos cada 4 segons i s’alçava 79,42 metres sobre el nivell del mar.  Mantingut per tres faroners, es va mantenir actiu fins el desembre de 1909.  Actualment, aquesta torra s’aprofita com a sirena de boira.

.

A uns 110 metres al sud d’aquest, es troba l’actual Far de Matxitxako, també de primer ordre, inaugurat el 1909 i que va ser obra de l’enginyer Rafael de la Cerda. L’edifici, casa dels faroners, magatzems i dipòsit, té planta rectangular i es composa d’un cos central de dos pisos i dos laterals d’una sola altura. En l’extrem nordoest s’aixeca una torre prismàtica octogonal de maçoneria amb cúpula preciosa de ferro colat laminat que allotja l’element òptic.

Far de Matxitxaco

Far de Matxitxaco

Matxitxako-lampada

Matxitxako-lampada

Presenta l’aparença d’una llampada blanca cada 7 segons, amb un abast de 35 milles. El plànol focal està col·locat a 122 metres sobre el nivell del mar i a 20,6 metres sobre el terreny. La llum irradia la zona compresa entre Castro Urdiales i el riu Deba. Des del mateix edifici emet un radiofar conjugat amb els de Cabo Mayor i Cap Ferret, de 100 milles d’abast, i, quan el temps ho reclama, una sirena de boira. Va servir d’escola de fars.

Poetes i artistes també se l’han mirat:

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

Far de Matxitxako, by Oskar Ruíz

.

¡Machichaco, regio faro!,
¡milagroso meteoro,
bello y caro!;
¡solitario en aro de oro!;
¡luz espléndida, armonía
de las luces de la aurora!
¡Machichaco, centinela
de la costa vizcaína;
clara estela
que los mares ilumina;
relámpago sin el trueno;
reverbero bello y raro
de luz pleno!
¡¡Salve, Faro!!

(Julio Fdez Varo, 1924)

moon_trans

.
.

* Informació extreta de la recollida per la Maite Ibáñez a la web de bizcaia.net