a voltes rodona, quasi transparent sobre un cel a penes blau,
o rabiosa, una lluna de colors estampant la nit fosca,
a estones només una llenca blanca,
fregant els cims o ensucrant el mar…
però sempre senyora….
Sóc lluna,
ho sento jo i ho canten els astres, ho diu el tarot i ho creuen els que m’envolten….
una lluna bigarrada, sempre tendre, compromesa d’arrel amb les pròpies passions, rebel de fons, inquieta per naturalesa….
Encetar aquest espai m’és capturar l’univers,
i omplir-lo poc a poc de tot el sentiment i la sensació, del pensament, del fet i també del no actuat, de l’essència de lluna que m’agrada cultivar mentre jugo amb les paraules….
Bocins en prosa fàcil,
una història petita i curulla
Mentre intentava allunar-me, m’he trobat amb aquest espai de lluna i d’Hypatia…motius per quedar-m’hi una estona.
Gràcies llunàtiques,
pel comentari i….
i perquè resseguir el teu fil de plata m’ha permès descobrir la vostra màgia, fusió de música, poesia, imatge i mediterrania a Lluna nova
Absolutament deliciós, inspiracions lluna que em son molt properes (la Maria Mercè Marçal, la Marina Rossell…)
Per enganxar-s’hi…. uhóooo!!!