Una lluna ingràvida,

a voltes rodona, quasi transparent sobre un cel a penes blau,
o rabiosa, una lluna de colors estampant la nit fosca,
a estones només una llenca blanca,
fregant els cims o ensucrant el mar…

però sempre senyora….

Sóc lluna,
ho sento jo i ho canten els astres, ho diu el tarot i ho creuen els que m’envolten….
una lluna bigarrada, sempre tendre, compromesa d’arrel amb les pròpies passions, rebel de fons, inquieta per naturalesa….

Encetar aquest espai m’és capturar l’univers,
i omplir-lo poc a poc de tot el sentiment i la sensació, del pensament, del fet i també del no actuat, de l’essència de lluna que m’agrada cultivar mentre jugo amb les paraules….

Bocins en prosa fàcil,
una història petita i curulla

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print