A punta de nit,
una lluna embadalida que s’oblida d’il·luminar el paisatge
Tan curt i tan bonic… molt bonic, Hypatia.
un somrís llunar!
Em va corprendre la imatge, i volia ensenyar-vos-la tot i que no vaig saber dir-hi el que em remou ;o))
potser el mar d’aquests dies m’inspiri….
un ptonet!!
Potser la lluna volia passar desapercebuda i no destorbar la tranquil.litat i sernor del paisatge. És motl discreta, ella.
… potsero potser, senzillament, és una revolta de braços caiguts
=;)
L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
CAPTCHA Code*
Tan curt i tan bonic… molt bonic, Hypatia.
un somrís llunar!
Em va corprendre la imatge, i volia ensenyar-vos-la tot i que no vaig saber dir-hi el que em remou ;o))
potser el mar d’aquests dies m’inspiri….
un ptonet!!
Potser la lluna volia passar desapercebuda i no destorbar la tranquil.litat i sernor del paisatge. És motl discreta, ella.
… potser
o potser, senzillament, és una revolta de braços caiguts
=;)