Me’l va regalar la Isabel,
un dia corrent, sense cap motiu especial, sense més referència prèvia que un “t’agradarà…. jo hi he plorat molt…”. Una edició de butxaca, en un gest especial, un tresor!!
Em tremolaven les mans en obrir-lo i, encetada la primera pàgina, ja em va ser impossible de separar-me’n…
El quadern de Noah és un llibre, tendre i dolorós, sobre la força perdurable de l’amor.
Totes les ressenyes que en trobareu us parlaran d’una dolça història d’amor ambientada en els anys austers de la segona postguerra, uns amants que es troben després de catorze anys, catorze d’anys després d’un estiu que els va regalar el seu primer amor adolescent. Deliciosa….
Però també, la novel·la va molt més enllà, i ens conta, amb una sensibilitat i una tendresa aclaparadores, com l’amor perdura fins la vellesa, per a retrobar-lo i recomençar-lo nou cada dia, fins i tot entre la dura batalla amb la malaltia de l’oblit.
Jo també hi he plorat… l’acabava intentant llegir amb els ulls negats, les llàgrimes grosses que m’esborraven les lletres, el cor com un ocellet tremolós….
Decididament, un llibre commovedor, l’amor en estat pur
Just em connecto al teu bloc just acabo de vendre aquest llibre amb una noia que en parlava amb la mateixa efusivitat. L’haurem de llegir…
La peli inspirada per aquesta novel·la també està molt ben feta! L’has vista?
uiggs, no l’he vist….
(de fet, no ho sabia… the notebook?)
mmm… serà prudent ara, després de l’impacte del llibre?
=;)