M’agradaria tant que recordessis,
ja fa uns quans anys, quan tu i jo érem amics,
en aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui………….
ja fa uns quans anys, quan tu i jo érem amics,
en aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més que no avui………….
Els records que vertaderament importen són els teus… però entenc totes i cadascuna de les paraules del post.
Una abraçada ben forta i un munt de petons :***
Sí, és molt bonic poder compartir els bons records… i el sol potser no brilli tant, però segur que té nous matisos per oferir, o una altra finestra a punt per obrir-se, potser en el moment més inesperat. Una abraçada.
Somni per un demà,
record per un passat
i un ara
que és somni i record
alhora…
sí, elur,
i els meus son malaltissament dolços!!
(que enganyosa és la memòria, uiiggs)
una lluna de petonets per a tu ***!!
sí també, gripau,
hi ha més sols, espaterrants i riallers,
però jo, secretament, enyoro un petit estel,
no ho diguis a ningú
(hug)
i que no faltin mai ni l’un ni l’altre, Cèlia!!
un somrís de complicitat : )