- Tria un llibre, va, serà el teu regal de Reis…
Em deixes sola i jo rondo llibreria…
miro les taules, també els prestatges, acarono els lloms i les portades d’alguns llibres que conec -vells coneguts que sento part de mi-; n’agafo algún, a vegades per inèrcia, sento el seu pes i el seu aroma, en fullejo algunes pàgines i en llegeixo la contraportada…..
Aixeco el cap i et busco entre les lleixes; ets a l’altra banda de la llibreria, vigilant el teu fill que investiga les joguines. Somric. Penso… com és possible que, fins i tot coneixent-nos tant les nueses, no siguem capaces de triar-nos un llibre una per l’altra i encertar-lo….? Segurament, perquè som d’històries diferents, o anem a tempos distints, o…. ens amaguem alguna cosa…
Llavors, abaixo la vista i el veig: un llibre petit amb aroma de cafè a la portada: El mejor lugar del mundo es aquí mismo. M’agrada…. miro els autors, catalans…. i si hi fos en català….? Faig tres passes i canvio de taula; sí, hi és també en català…. l’és? sembla un altre….
 |
 |
L’he agafat, tot i que no m’agrada ni la portada en català ni la sinopsi de la contraportada….
“Una novel·la que despertarà en els lectors emocions inoblidables i els obrirà els ulls a la màgia de la vida. Un petit curs de felicitat quotidiana de la mà de dos autors amb una imaginació única“.
…. l’he agafat per una sola paraula: “màgia”
I l’he llegit a glopets petits, cada matí entre tres parades de metro, a poc a poc, doblegant els escaires dels fulls ara i adès perquè m’agradarà recollir-ne alguns paràgrafs, algunes imatges…
A mi m’ha captivat….. i, n’estic segura, a tu també t’agradarà
Per a saber-ne més, d’aquesta novel·la, visiteu-ne la web (és preciosa): http://www.elmejorlugardelmundo.com/
__________________________
Curiós… us coneixeu tant però hi ha sempre por de no encertar alguna cosa. Quan em passa sento com una frenada al meu cor. Com pot ser que passi? Fins i tot em passa amb la meva filla… És molt curiós…
Jo també dubto entre les versions catalanes i espanyoles i tinc un criteri ben especial a l’hora de decidir-me. En aquest cas, sens dubte, hauria triat la versió original.
Gràcies per haver posat l’enllaç. Realment és una web preciosa. I llegiré el llibre. Segur.
Una abraçada!!
Quan veritablement saps què has de regalar no és cap moment de regal (ni aniversari, ni Nadal…), i quan saps (perquè ho saps quan l’encertes) que sí li farà il·lusió, t’envaeix una petita eufòrica alegria… Llàstima que no sempre és així, tot i que aquesta vegada hem tingut tots la sort que hagis trobat un llibre que, només per la web i la música, el buscarem! Però també tens raó en una cosa, perquè tanta diferència estètica entre les dues edicions???
com pot ser que passi….?
no sé, violette, a vegades penso que és perquè només ens coneixem de cor, sense paraules…
un enigma, cèlia,
és com si el públic català fos d’un altre target, oi?
Per casualitat he arribat al teu blog, i quan he vist que t’havies llegit aquest llibre he pensat: a veure…li haurà agradat?
Doncs t’haig de dir que a mi també m’ha captivat: dolç, fàcil de llegir i ple de màgia.
I…com tu, també doblego els escaires d’aquelles pàgines on hi ha una frase que cal recordar.
Un petó!
tu i jo,
amb la mateixa ploma, mariona
un petó també per a tu,
gràcies per arribar-te fins aquí!!
=;)
La veritat és que no conec el llibre i també he aribat aquí per casualitat- em sembla que havia passat alguna altra vegada- però si que em reconec en la manera com expliques la tria de llibres
darrerament,
fins i tot jo hi arribo per casualitat, aisssss
però m’encanta que hi arribeu, perquè així puc compartir les vostres llunes
(en fa moltes que no escric, només us llegeixo….)
mil gràcies, Mireia!!
(m’ha agradat molt l’Un altre invent)
=;)
una abraçada “llunàtica”!!
petons!
una abraçada, elur!!
amb tota la tendresa….
**!!
ooohhhh!
m’ha captivat el que dius, i l’enllaç m’ha acabat de deixar atrapada entre el desig de llegir-lo i la urgència de tenir-lo entre les mans…
sens dubte però (i va en contra dels meus principis…) em quedo amb l’aroma de cafè…
un petó i gràcies per aquests descobriments plens de màgia…
bona setmana!
Potser els llibres, les històries, i totes les coses que fem, ens agraden o no ens agraden depenent del moment en què les vivim… “El millor lloc del món és aquí mateix” ha arribat en un moment de la meva vida en que necessitava una dosi extra de màgia…
I ha fet efecte… sí!
Com m´agrada compartir aquestes sensacions, com m´agrada…
ben cert, kalahari,
els llibres ens arriben sí o no, segons on ens troben…
a mi aquest també em va trobar,
i em va deixar aquesta dosi de màgia que necessitava….
=;)