Hi ha dies,
que passejo el sentiment amb rocs a les butxaques….
I en construeixo fortaleses,
un recer aspre en la cantonada de la solitud….
Hi ha dies,
que passejo el sentiment amb rocs a les butxaques….
I en construeixo fortaleses,
un recer aspre en la cantonada de la solitud….
Quanta força la de les teves paraules… una imatge preciosa…
Gràcies, Thera….
un recer preciós!!
Que hem tornat a la nit?
Aquesta lluna m’agrada molt.
wenu…
és que no m’hi trobava…
he pujat blaus,
i ara sento que aquesta, és la meva lluna
com la que avui hi ha penjada al cel!!
això de la decoració del bloc va estretament lligat a alguna cosa intrínseca, eh?
a mi m’agraden totes les llunes que posis mentre t’hi trobi a tu! I més igual que contrueixis fortaleses mentre no et descuidis mai de posar-hi un pont ;****!
elur, què bonic….
(i com m’agrada que m’ho diguis!!!)
no sé si la decoració té relació directa amb alguna cosa, potser intrínsecament sí…. però no en sóc massa conscient… era només un “problema” de sensació…. (de sentir-s’hi còmode?, de reconèixer-s’hi? (?))
per a tu, hi sóc sempre!!
****!!!