Als graons de pedra del pati, el pensament vola….
i els records s’enfilen entre pedaços de blau,
petits núvols de cotó viatger, que fan l’ullet entre la prunera i la canya…
Aquí, als graons de pedra del pati, penso sovint en tu… i en mi,
però el “tu” que recordo ja no és,
i el meu “mi” s’ha endurit a força de dol i tristesa
Avui, saps?
l’enyor, viatger, fa l’ullet entre la prunera i la canya
compte amb l'enyor; pot convertir-se en un llast
I aquests dies el cel ens omple de núvols de cotó fluix… Formes suggerents que viatgen amb el vent, van i venen…
El "tu" que recordo ja no és…
Sóc un desastre per comentar poesia, però aquesta frase l'he trobat tan maca que ho havia de dir d'alguna manera 🙂
L'enyor ja fa l'ullet, USD, ara hi és, ara no hi és…..
i quan deixa de fer mal ens sorprèn, i ens enriqueix, perquè vol dir que tenim coses boniques per a recordar…
****
Tens raó, Thera, dies de núvols de cotó, ingràvids, mandrosos….
si sabessis la quantitat de fotografies que n'he fet!! cada cop que miro amunt, em captiven, i m'hi embadoco… ;*)
****
Assumpta, benvinguda a casa meva!!! (jo a vegades t'espio, saps?, a casa teva, a casa els altres…)
No ets un desastre comentant poesia, jo sóc un desastre si en vull fer, aiiiii
"El "tu" que recordo ja no és…" va ser la frase que em va complicar més: quan encara hi és, però ja no és… (devia ser tant fàcil com un "has canviat, o has evolucionat lluny…", però no vaig saber-ne, aiiisssss)
Ptonets de lluna **))
A mi m'agrada això que dius de l'enyor que fa l'ullet. Si no enyoréssim mai res seria trist, si enyoréssim sempre també. Així està bé, gaudim de l'enyor i gaudim també de l'oblit (en el sentit de no-enyor).
quan no ens fa l'ullet, per bé o per mal, ens ofega, sí…