Tal com em raja

No m’agrada viatjar per feina!!

aquesta és una de les altres frases “que tinc”, que repeteixo sovint…. de la que, tot sigui dit, no n’acostumo a donar més explicacions

suposo que, si volgués explicar-la, hauria d’engrunar-hi tot un seguit de petiteses incòmodes molt idiosincràtiques de difícil entenedor

per començar, viatjar per feina em triplica la feina: ja no és només la feina que deixes de fer quan no hi ets (i que hauràs de recuperar), és la que has de fer per a preparar la feina al viatge, i la que faràs després que t’emportes de la visita.

per què ho faig doncs?
per estratègia… tot i que la majoria de vegades l’estratègia no és la meva, no me’n puc escapar

admeto, sí, l’argument de tots els que diuen que viatjar enriqueix, i m’accepto, si voleu, que un cop assentada l’anada, la recordo fins i tot amb tendresa: hi he après, he madurat, he crescut…?

però ara mateix, estic atacada, a petar i a tope, que voleu que us digui

respecto els que els agrada viatjar per feina: si pogués, els hi endossaria els meus viatges

demà me’n vaig una setmana a fer formacions a Rabat, no serà fàcil, tot i que diuen que ens tractaran a cos de rei(na); diumenge passat aterrava d’un tren de París i Liège, la setmana que ve……

mentre, a casa, la vida passa… o no, quina família; la setmana que ve estarem repartits: un a Finlàndia de viatge d’estudis, l’altre estudiant a Girona, jo a Marroc, ell a Barcelona…

no, decididament, no m’agrada viatjar per feina
(Tal com em raja…. i llegeixis el “raja”, com es vulgui)

__________________________