uhóoo, onatge,
tampoc no bec, i ja no fumo (?)… però sempre rondo amb tres homes, jo!! uooooops!! xXD
encara tinc angoixa (potser no tanta?), i respiro millor…. però el món és igual de bonic!!
una abraçada des del teu far
(que algun dia vindré a veure d’aprop)
;***
*****
ja tens raó, kika,
és un dels més grans hàndicaps que hi tinc (que jo que sempre he estat blanca i rodona com la lluna, i amb tendència a la plenitut, com si diguessim, aiiissss)
ho vigilo doncs (ei, que en dues setmanes de vacances non smoking no m’he engreixat ni un gram…. tot i que em mato fent veure que corro, i pujant muntanyes, tot s’ha de dir)
=;)
*****
ui, valenta, caaaaa
en tinc més, de monstres, mar,
fins i tot algun d’aquells que no pots ensenyar ni compartir amb ningú….
i vas aprenent a conviure-hi…
;*)
Immens?
Però si cad a dia es fa més petit, cada dia una mica més petit, per immens que sigui cada dia ho és menys!
Hauré de prendre exemple! Però t’entenc!
Jo no puc trigar massa més a enfrontar-me amb el monstre!
Ànims solidaris!
si, carme,
cada dia és més petit (i ja en porto cinc), però els dies son llaaargs!
és resistir pics, trobar-hi estratégies: 113 hores, quasi 100 cigarretes, una pujada fàcil, un cim aconseguit… un nul de CO2 als pulmons, avui!!
=;)
********
Sense pressa, Fanal Blau,
en això només ens hi podem embrancar quan la decisió és ben pròpia: perquè vols (no perquè toca)
A mi, saps?, m’agradava fumar, ella m’ha fet tanta companyia…. si no fos pel que m’ofega…
aisssss. ;***
Ànims que ho portes molt bé, sempre tens els llibres i els ossitus
uiggs,
vols creure que hores d’ara encara no he trobat els ossitus enlloc??
els llibres sí, del tot… ostres, el primer conte d’El Xal és… un cop de puny, sí, i amb quina narrativa, uhóooo!!
tks, tu ;***
Venceràs al mosntre i respiraràs millor, veurà el món d’una altra manera… Jo no bec no fumo ni vaig amb homes…
Des del far una abraçada.
onatge
vigila amb el menjar, que és el perill de deixar de fumar!
endavant!
totes tenim els nostres propis monstres…
i quan no són tan visibles costen més d’acceptar…
tu, ets molt valenta!
molts ànims!
uhóoo, onatge,
tampoc no bec, i ja no fumo (?)… però sempre rondo amb tres homes, jo!! uooooops!! xXD
encara tinc angoixa (potser no tanta?), i respiro millor…. però el món és igual de bonic!!
una abraçada des del teu far
(que algun dia vindré a veure d’aprop)
;***
*****
ja tens raó, kika,
és un dels més grans hàndicaps que hi tinc (que jo que sempre he estat blanca i rodona com la lluna, i amb tendència a la plenitut, com si diguessim, aiiissss)
ho vigilo doncs (ei, que en dues setmanes de vacances non smoking no m’he engreixat ni un gram…. tot i que em mato fent veure que corro, i pujant muntanyes, tot s’ha de dir)
=;)
*****
ui, valenta, caaaaa
en tinc més, de monstres, mar,
fins i tot algun d’aquells que no pots ensenyar ni compartir amb ningú….
i vas aprenent a conviure-hi…
;*)