.
silenci
“Cuando escribimos ofrecemos el silencio tanto como la historia.
Las palabras son esa parte de silencio que se puede expresar”
(de “¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?“,
autobiografia (i més) de la Jeanette Winterson)
De silencis…
Mira que a mi em costen els silencis… Hi ha un silenci personal, un silenci per escoltar i per viure que m’agrada, però quan les coses es poden expressar en paraules, m’agraden més les paraules. Massa i tot!
veus…
jo sempre he pensat que, el silenci, és allò que dona sentit a les paraules.
el que dona temps a interioritzar, a entendre-les, a rumiar-les (en el sentit més ample…)…
tot i que és notori no et comento massa… si et trobo a faltar molt…
com el dia és gris i un xic fred… com l’imatge i, una mica, les paraules…
amb el teu permís et deixaria una abraçada immensa…
i una bossa plena de petons dolços i multicolors, nina…
;¬)****
Això potser és donar una mica massa de valor al silenci, que en té, però crec que no més enllà que les paraules. És important saber gestionar les dues coses en la justa mesura, però les paraules no es poden subestimar mai.
os-tres…. o_O
(confesso que m’ha estat molt frapant i inesperat l’eco de les vostres veus aquí avui….. em fa sentir que us enyorava….. gràcies!!)
silenci
i sí a tot i no ben bé
a mi també em costen els silencis, i m’encanta el repic de les paraules, i m’encisa quan s’arrengleren en perfecta harmonia negre sobre blanc…..
i amb tot sento que, de fet, el silenci és el magma del significat, un significat que llavors expressem en el gest, en la mirada, en el somriure, en la llàgrima, en… o en la paraula
duc el silenci a dins, i el llunadepaper mut;
i aquest silenci té la història, el sentit i el no-sentit…. potser mai no l’expressaran les paraules
))
A mi m’agrada el silenci. La poesia, per exemple, no són només paraules, també silencis. El silenci també pot ser poètic.
si, certo!!
i a la música també hi ha “el silenci”, petits espais en suspensió que formen part de la partitura i la completen…
♪♫