dibuixar,
un desig inhibit tota una vida, un encongir el gest declarant-s’hi poca traça….
ara, noves eines, la mateixa poca traça, uns primers temptejos alliberats
també la lluna….
mmm…… i m’agrada!!
.
dibuixar,
un desig inhibit tota una vida, un encongir el gest declarant-s’hi poca traça….
ara, noves eines, la mateixa poca traça, uns primers temptejos alliberats
també la lluna….
mmm…… i m’agrada!!
.
eiiiiiiiiiii!!!
Estan més que bé! Són molt divertits…!!
Ara què… I la lluna?
Veig dos sols i cap lluna..!!!! Que haurem de canviar el nom del blog per Sol de paper?
;¬P
Petonets dolços dibuixats (amb colors riallers) a galta i galta…
gràcies, barbollaire!!!
i tens raó, oooops, no hi ha cap lluna!! uf, no sé si m’atreviré…
va, sí, agosarats, ho provaré i ja us ensenyaré els resultats
;*)
ptonillus també per a tu
Ei! Endavant! Que jo vaig posar-m’hi com aquell que diu fa 4 dies i deixant els resultats a part hi he pasat molt bones estones. Vaig començar de zero fa uns tres anys…
Va, afegeix-t’hi!
oooooh,
has creat escola, Carme!! (mil gràcies per això també!!)
i saps? quan dibuixo em sento…. no sé, bé, en pau, feliç…. ^_^
actualitzo l’entrada afegint-hi una lluna
petició teva, Barbollaire!! ;*)
No paris, no paris!