La imatge: una papallona encerclada en el clot entre dues mans, un aletejar frenètic en l’intent de deslliurar-se de la foscor, les ales fregant els palmells, una carona dolorosa a la punta de la llibertat….
I si… en lloc de ser ma, ets papallona?
L’ombra de les papallones
Doncs haurà de volar. I retrobar la llibertat.
Una abraçada, Hypàtia. Quants i quants dies sense saber de tu…
volar…. anar més enllà del recer còmode i protegit… haurà
gràcies per ser-hi encara, fanal blau, m’has sorprés tant… i m’ha agradat molt
un petó :*)
Si ets la papallona hauràs de maldar per escapar d’aquestes mans que t’empresonen. Però la capacitat la tens. Potser et sembla que et protegeixen, però algunes proteccions són alguna cosa més.
oh, XeXu!!
cert, llibertat vs seguretat, dues monedes molt fortes…. excloents?
perquè… i quan ets alhora ma i papallona?
llavors, aiss… llunadepaper
Tens raó… De vegades som mà, altres papallona.
I segurament mai volem ser cap de les dues coses intencionadament.
La llibertat de la que tu parles és difícil de retrobar, recuperar… per tantes coses que sé que saps. És més fàcil dir-ho que fer-ho.
És més fàcil parlar de recuperar-la que trencar certes inèrcies, que apagar completament aquelles brases. Aquell record de somriures.
De tota manera trobar la manera de volar, sense fer gaire trencadissa, ha de ser genial.
M’agrada retrobar-te.
Petonets dolcíssims, nina ;¬)***
Barbollaire,
quan dolces les teves paraules…. gràcies per la tendresa, per la complicitat que em dones certa…
a mi també em fa feliç que siguis aquí!!
un ptó ;*)