Pfffs, quin avorriment de pel·lícula, més de mitja hora de batalla èpica que no avança, mines, orcs, nans, coves, roca, dracs, ordes de criatures lletges esgargamellant-se, crits, i tot tant fosc i aquestes butaques tan incòmodes i tan petit l’espai, un fotimer de gent, si és que no es pot venir d’estrena, tothom respirant aquí dins, i la calor, i…. respira, inspira, expira, el cor a la gola, falta aire, pensa en un altre espai, la muntanya, el Montblanc, allò sí que havia de ser èpic, fer el cim, conquerir la muntanya, el somni blanc, llàstima que tot va anar en contra, perdre el primer cremallera, el grup massa desigual, la duresa de l’ascensió, la por a la bolera, el fred tallant, com aquests, que ja han sortit de les mines i ara s’enfilen cap a un pas nevat, aquell mateix vent de cristalls de gel, i on van amb aquestes túniques, ni equip, d’aquest sí que en duiem, nosaltres, i tot i així el fred ens va tombar, les extremitats entumides, el cansament, el no poder més, que quan vam entrar en aquell refugi metal·lic a 4500 metres ja podiem pensar que era una ratonera, i l’alçada, que ens faltava l’aire, com aquest cinema, petit, fosc, ple, sense aire, sense aire, el Montblanc, tornar-hi, i tant, demà miro de reservar al Gouter per finals de maig, i ja veurem quin equip, tres, de confiança, no podem fallar, aquesta vegada no, preparat al mil·límetre, com aquesta companyia d’homes, nans i elfs, forts, complementaris, assolint el pas, aire, conquerir la muntanya, massa gent, espai, més batalla, efectes especials, una cordada de tres, cinema, cim, conquerir-nos a nosaltres mateixos 

llunadepaper
.

__________________________
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • Email
  • Print