als quaranta-vuit, potent en la maduresa, és va prometre que als cinquanta es regalaria un petit tatuatge, alguna cosa molt personal, amb glamour
ara, als cinquanta-dos quan finalment sap quin tattoo es vol fer, troba que això de tintar-se sota la pell ha perdut el toc que tenia…
…o no
.
Ah! Però tenia un toc? 😉
Mai és tard! Si en tens ganes, per què no? Jo no sóc partidari de decorar-se el cos perquè sí, però algun motiu que sigui especial pot estar bé. Jo el porto!
estarem atens a veure què pensa als seixanta
tenia un toc sí, Carme,
discret i elegant… només que darrerament el Barça ens l’ha embafat una mica, potser…
mai no és tard, XeXu, cert
a vegades és només qüestió d’oportunitat… ronda!!
més que el què pensa als seixanta, Pons, l’interessant deurà ser que va fent fins als seixanta…
😉