No sap què busca, de fet, fins fa poc, no sabia que buscava res. Secretament però, molt al fons del seu cor, desitja trobar-se, saber quin és el seu paper (en la màxima de Wilde que deia: ‘Sigues tu mateix, que la resta de papers ja estan agafats’).
.
Doncs busca amb calma i serenitat i quan menys t’ ho esperis, et retrobaràs
M’encanta aquesta frase de Wilde, ja la coneixia i m’agrada recordar-la.
El teu personatge, com tothom, s’acabarà trobant.
A vegades el camí és difícil, però, i sap greu que s’hagi de patir per això. Però l’entenc molt. I tant que sí! A vegades a la vida ens hem de trobar més d’un cop. Les coses canvien tant que ja no ets aquell que pensaves…
Jo diria que camino gairebé sempre intentant trobar el meu paper en aquest món…
es dirà Làlia, i segurament tindrà coses de cada una de nosaltres… m’agrada molt aquesta idea de trobar-se moltes vegades, un anar-se situant a mida que les condicions canvien, una feina a fer en cada etapa, a cada pas, cada dia…
No ens passem la vida així, buscant qui som o quin és el nostre paper? Hi ha feina per estona.
Doncs será un personatge ple de matisos i de raconets per descobrir. Com a tu t’agrada¡