‘si sabessis
que no tens l’obligació de continuar,
que, per dir, et queden només dos dies, una setmana, un mes…
què faries que ara no fas?’
i es fa el silenci,
tots somniant com fer realitat els impossibles…
.
‘si sabessis
que no tens l’obligació de continuar,
que, per dir, et queden només dos dies, una setmana, un mes…
què faries que ara no fas?’
i es fa el silenci,
tots somniant com fer realitat els impossibles…
.
Costa de pensar…
Potser del temps que quedés me’n guardaria una part per estar sola, ben sola. Per buscar l’acceptació i la calma. L’altra per veure algunes persones a qui veig poc. No sé em quin ordre, potser primer sola i al final acompanyada.
Mirar de deixar les coses arreglades. No em cal fer res especial, només fer que els que es quedin ho tinguin una mica més fàcil, de la manera que pugui.