- Operació chilaba. Agent secret a punt de pujar a la patera x resoldre l’enigma. Molts records.
- aki quarter gral: endavant amb la missió!! molts ptonets i força!!
- Recorda enviar solucio encriptada. K la fuerza te acompañe! Cuida’t molt, eh!
Situem-nos:
Un capvespre càlid de juliol, un sopar a la posta, tres descalces sobre la gespa lluint un conjunt de xil·labes deliciós i prenent dàtils i te verd a les postres. Melodies àrabs i converses íntimes a mitja veu sota la llum de les espelmes…
 |
Retirem tardíssim, i jo la baixo amb el cotxe a ciutat, una ciutat buida i fosca en aquelles hores… Bona Nova és desert, i acabem perseguint taxis per Balmes:
- Allà, corra, posa-te-li al costat!!
- Que no, que et baixo fins a casa
- No, que hauràs d’entrar molt….
Al final, se m’escapa d’una revolada en un semàfor i caça el taxi cobejat…. (ara que hi penso, no és la primera vegada que em planten en un semàfor, aiiii). I s’oblida d’indicar-me: em deixa encarada Balmes avall i jo no sé com remuntar!!
Mentre laberintinejo (aquesta me la dec inventar!!) per carrerons estrets i annexos, sona el mòbil. 
- Una de les tres xil·labes que dúiem, no era marrokina. Endevineu kina?
I jo Via Augusta avall, el cap a les xil·labes, solitud al carrer i… ara que no mira ningú, travesso entre jardinets i enfilo amunt de tornada a la muntanya.
Encara vam xerrar una estona quan vaig arribar, calma de pijama i nit.
L’endemà (i no us explico la meravella de baixar la muntanya a l’albada, la ciutat als peus que s’acosta desperta i bigarrada) van començar les conjectures:
- Ostres, remi, ens l’han posat difícil… haurem d’investigar
- de vestits, investiga tu al marrok… era el meu, o el teu……oi? la meva semblava egipcia….
- Investigueu. Próximamente, la solució!
I somriures, i cafès, i missatgets divertits… que esquiven deliberadament la paraula “sort”, o m’ho sembla….
Talment adolescents.
I només en tenim…. mmmm…. quaranta i escaig!!
Ens va agradar, l’exposició, molt: l’ambientació, els objectes que hi exposava, la història i la cronologia, les veus en off, les anècdotes més crues, les explicacions amb els cascs lligades a les columnes de fusta, els audiovisuals, els llibres…. Ens movíem per les sales com si només hi fóssim nosaltres, estudiant les il·lustracions en veu alta, algun comentari estripat, una rialla, el crit del NOoooo des de el diafragma, fluixet….