Archivo para the ‘Faroners’ Category

El Far de Punta Albir (1863-2013)

dimecres, 8 de maig de 2013

Situació: Punta Albir, al Parc Natural de la Serra Gelada, Alacant (38º 33,8´ N, 0º 03,0´ W)
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 112 m
Forma del far: Torre cilíndrica de 8 mets sobre edific rectangular
Longitud de l’esclat: fins a 15 milles.

El Far de Punta Albir es troba situat al Parc Natural de la Serra Gelada, Alacant, i és  ancorat a la Punta Albir que li dona nom, al litoral del poble d’Alfàs del Pi.  Inaugurat el 30 d’abril de 1863, aquest far forma part del Plan General de Alumbrado Marítimo al regnat d’Isabel II; així, la seva estructura és la d’un edifici rectangular de dues ales comunicades per un patí, amb una torra cilíndrica a la banda del mar, ben a prop de l’espadat.

Far de Punta Albir

Imatge de Fernando Bayo

Aquest és un far, la memòria del qual perdura en el poble que li dona municipi. En Vicente Frasés (imagenalfas) ens escriu per a compartir-nos un documental sobre el Far de Punta Albir que han realitzat des de l’Ajuntament de L’Alfàs del Pi (Alacant) en el 150è aniversari del Far.

El documental recull els records de tot un poble en relació a aquest far (documents, fotografies, anècdotes, vivències, sentiments) recuperats dels calaixos dels propis protagonistes o de la memòria col·lectiva.

Un dels protagonistes del documental és n’Antonio Hurtado Herrera, andalús i gadità, faroner d’aquest far d’Albir entre el 1953 i el 1959.

Val la pena aturar-se a mirar amb calma aquest material que, de manera molt planera i alhora ben documentada, ens apropa a la humanitat i alhora la ferotgia d’un indret i d’un far.

A dia d’avui, al Far allotja el Centre d’Interpretació Far de l’Albir, on es recull la vida dels faroners i la interpretació del parc natural on es troba. S’han recuperat antics estris dels seus últims habitants que eren dues famílies encarregades del seu manteniment i correcte funcionament.

Al costat del far hi ha restes d’una antiga torre de guaita.

Els guardians de la llum al Thalassa

diumenge, 11 de desembre de 2011

Thalassa

Thalassa

El passat dia 02 de desembre de 2011, el programa Thalassa del C33 emetia aquest reportatge sobre els faroners i el que en queda del seu ofici en els temps actuals.

En ell, acompanyem en Miquel Molina en la seva feina de revisió als fars de les Illes Medes (illes que son territori de les gavines), de Punta S’Arnella i de Cap de Creus.  Les revisions poden fer-se de dia, però molts cops, els tècnics treballen també de nit per a garantir el bon funcionament de la lampada.

Parlem després amb l’Àngel Casadiego, darrer faroner que habità amb la seva família el Far de Sant Sebastià fins l’estiu de 1999.  Ens expliquen anècdotes de com la gent intuïa la seva vida al far, i ens conten en positiu el com deixar el far els va permetre obrir nous camins i noves perspectives (la vida al far és obligada).

Descobrirem també que l’únic far de la Costa Brava que encara és habitat és el de Palamós (un edifici diferent als isabelins), on viu l’Antonio Cebrián.  Aquest, a més, és el coordinador de tots els encarregats del fars de la Costa Brava, i ens ensenyaran com la tecnología contribueix a la seva feina de vigilants del mar.

Fars vius, fars automatitzats, fars reconvertits en edificis d’exposició, fars de llum, fars d’esperança. Vegeu-ne el vídeo: una mica d’història, un molt d’interessant.

A principis de la dècada dels noranta es va suprimir oficialment el Cos de Faroners. Els qui no es van jubilar llavors van passar a ser tècnics de senyals marítims adscrits a les autoritats portuàries, i es van encarregar de vigilar i controlar des del bon funcionament dels fars fins a totes les innumerables balises lluminoses que hi ha al llarg de la costa. La conseqüència més immediata va ser que es van deshabitar els fars i que els tècnics ara van amunt i avall dins un cotxe revisant-ho tot personalment o des d’una oficina mitjançant dispositius de telecomandament.

moon_trans

Faroners

dimecres, 8 de juny de 2011

En una pel·lícula rodada en 16 mm., en Cesc Garsot ens explica, de forma senzilla i molt didàctica, la dura vida dels faroners, a traves dels diferents combustibles i tecnologies emprades al llarg dels anys.

Aquest film forma part dels audiovisuals del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània a Tossa de Mar, Girona. Allà, la projecció real es realitza amb dues pantalles, una de projecció frontal i una de retroprojecció, i al barrejar-se les dues imatges de forma sincrònica creen un efecte de profunditat interessant.

Des que vaig ser al Centre i vaig veure aquesta projecció he tingut moltes ganes de trobar-la per a poder compartir-la amb vosaltres.  Així doncs, poseu-vos còmodes: son només cinc minuts, alliçonadors, i que us passaran volant!!
.

FARONERS from cesc garsot on Vimeo.

moon_trans