faig muntanya, li he dit, faig muntanya, però ella no s’ho creu, her doctor, perquè en mirar-me entrar per la porta, els meus malucs amples li han dit una altra cosa, perquè s’ha refiat d’una imatge estètica amb significat cultural sense valorar com em moc o com respiro
li he dit faig muntanya, escollint molt bé les paraules per no dir que vaig d’excursió o només camino, per ensenyar-li la pujada, i l’esforç
però no s’ho creu, li endevino als ulls, com tampoc no s’ho va creure la botiguera que m’havia de vendre les botes, jove ella, que encara deu pensar que em vaig quedar un calçat massa tècnic per a algú que com a molt fa camins
faig muntanya, i la noia que em fa les plantilles tampoc no valora les hores que hi trepitjo, i no n’endevina la postura, ni l’ortopèdia
faig muntanya, i a vegades caic en la temptació de justificar-me, d’explicar-ho millor
però faig muntanya, què coi, i al final els únics que em creuen son els que han caminat amb mi, aquells amb qui hem compartit cims per sobre els 3mil, i tarteres impossibles, el torb desbocat, i travesses de més de dotze hores sota el sol, i sota la pluja i el vent.
perquè, em creguin o no, jo faig muntanya,
i ho duc a l’ànima
.
Doncs jo si m’ho crec, malgrat no haver caminat amn tu!
Fas muntanya, i llegir-te és sempre un fantàstic camí.
Abraçada d’altura.
Amint i crits, muntanyenca! Jo també m’ho crec!
Jo també n’he fet sempre i ningú ho diria…
Els que no s’ho creuen.. Que s’hi posin fulles i que Santa Llúcia els conservi la vista.
… els únics que em creuen son els que han caminat amb mi….
i la Fanal i la Carme, mil gràcies, noies!!
;**
A dia d’avui, i veient la forma en que estic, ni jo mateix em crec que jo també fes cims per sobre dels 3000m. Però no és el primer cop que te’n sento parlar, i no tinc cap motiu per desconfiar, naturalment. Sé de molta gent que porta la muntanya dins, i això es viu. No diria que és el meu cas, no m’atreviria a dir-ho, però em va agradar quan en vaig fer. El Bastiments també el vaig pujar, sí sí.