no érem dels més desafavorits…
no teníem futur però teníem present, un present insuls i finit, que no era per lluitar-lo però que donava els mínims per mantenir-se surant, sense projecció, sense demà, però un present a fi de comptes…
.
no érem dels més desafavorits…
no teníem futur però teníem present, un present insuls i finit, que no era per lluitar-lo però que donava els mínims per mantenir-se surant, sense projecció, sense demà, però un present a fi de comptes…
.
I ara no en tenim, de present?
no, XeXu,
el context que es descriu és ara mateix, només, un temps d’espera tens a l’expectativa; entorns laborals, en diuen