Archives for posts with tag: lluna d’estiu

Ahir vaig ser al mar….

Tant que m’agrada, el mar, i em sembla que feia gairebé un any que només el veia de lluny, entrellucant-lo en la distància, endevinant-hi a penes el seu blau de matisos canviants a la llum.

Suposo que el mar té significat, i anar-hi també: ho fèiem amb tu, recordes? el teu mar, el meu mar

Ahir vaig ser al meu mar,
que em va rebre amb el seu gris més pesant, enterrat sota unes nuvolades fosques que descarregaven grosses gotes de pluja opaca sobre la superfície de l’aigua.

I amb tot, m’hi vaig quedar,
arraulida prop de l’aigua fins que el cel va anar obrint-se, molt poc a poc, filtrant ara un raig de sol, tornant a la fosca, fent l’ullet sobre l’escuma, fins a netejar la tarda i plantar un capvespre blau de vidre transparent.

Vaig mullar-hi tímidament els peus, per endur-me’n una mica de sorra i sal, i vaig embadalir-me molta estona amb les gavines que voleiaven sobre els pesquers que tornaven a port.

I m’hi vaig quedar fins que va sortir la lluna, una mitja lluna blanca, brillant i perfecte, teixida entre els taronges de la posta.

Però tu no hi eres….

Sols a casa….
hi hem estat toooota la setmana, els nens (nois) i jo, fent vida d’adolescents!!

No és que no hàgim atès les nostres obligacions: tenir cura de la casa, fer-se l’habitació cada dia, atendre la Kira, anar al super i cuinar-se àpats com cal… és alguna mena de cosa més subtil, que té a veure amb el tempo, el posat, l’escala de protocols…

Convidar gent a casa, de dia i de nit, anar en pijama tothora, connectar els ordinadors i esplaiar-s’hi hores refent els diferents blogs que mantenim entre tots, o cercant info de jocs, o mirant pelis de manga japonès fins a altes hores de la matinada, posar un DVD i fer mitja part a les tantes per assaborir un cafè i menjar-nos la xocolata, trobar-nos al sofà i sortejar-nos una sortida d’avituallament, contestar el telèfon i declinar qualsevol invitació (restaurants inclosos), pentinar la Kira fent-ne una festa, llegir diaris endarrerits, no mirar les notícies, menjar només quan tenim gana independentment de l’hora i de com li direm a l’àpat, cridar-se per les escales explicant-se històries i enviant-se consignes, sortir sense hora de tornada, fer sobretaules llargues dient animalades i rient a cor que vols, dormir al menjador, dutxar-se tres cops al dia o cap, veure’ns o ser independents cada ú al seu ritme, llegir, escriure, posar música i cantar a volums del tot insuportables, el món a les mans….

Avui se’ns acaba, d’aquí unes hores haurem de tornar a tocar de peus a terra, i a recuperar les normes establertes d’aquest univers de protocols que son les convencions socials.

Però han estat unes bones vacances de societat, innòcues i ben gaudides,
i ens hem promès que intentarem conservar-ne l’essència…

A vegades, només unes quantes imatges…..

Picasa SlideshowPicasa Web AlbumsFullscreen

… he tornat

una lluna nova a Lleó, aquesta vegada,
que hereta tot el foc del signe per a cremar els vells patrons i instaurar un nou ordre,
que en xucla l’energia per a inflar la creativitat i canalitzar els desitjos amb la potència de la imaginació

he après moltes coses aquests dies d’absència (ja us deia que llegiria molt ;o)) i n’he escrit molt poques, només un diari de viatge, intens però prosaic, que encara no us ensenyo, pendent del procés de maduració que em necessiten les noves idees….

Sóc lluna nova doncs,
a punt per a inflar totes les fases

  • Operació chilaba. Agent secret a punt de pujar a la patera x resoldre l’enigma. Molts records.
  • aki quarter gral: endavant amb la missió!! molts ptonets i força!!
  • Recorda enviar solucio encriptada. K la fuerza te acompañe! Cuida’t molt, eh!

Situem-nos:
Un capvespre càlid de juliol, un sopar a la posta, tres descalces sobre la gespa lluint un conjunt de xil·labes deliciós i prenent dàtils i te verd a les postres. Melodies àrabs i converses íntimes a mitja veu sota la llum de les espelmes…


Àlbum de fotos del sopar

Ella se’n va al Marrok, i és un moment en que la situació internacional comença a ser inestable. Viatja en missió humanitària cap a un poblet a només 10 Km de distància de la frontera on hi ha les batusses… Si, si, si, viatja amb gent del país i visita llocs poc turístics però…. el neguit hi és… una miquetona

Retirem tardíssim, i jo la baixo amb el cotxe a ciutat, una ciutat buida i fosca en aquelles hores… Bona Nova és desert, i acabem perseguint taxis per Balmes:

  • Allà, corra, posa-te-li al costat!!
  • Que no, que et baixo fins a casa
  • No, que hauràs d’entrar molt….

Al final, se m’escapa d’una revolada en un semàfor i caça el taxi cobejat…. (ara que hi penso, no és la primera vegada que em planten en un semàfor, aiiii). I s’oblida d’indicar-me: em deixa encarada Balmes avall i jo no sé com remuntar!!

Mentre laberintinejo (aquesta me la dec inventar!!) per carrerons estrets i annexos, sona el mòbil.

  • Una de les tres xil·labes que dúiem, no era marrokina. Endevineu kina?

I jo Via Augusta avall, el cap a les xil·labes, solitud al carrer i… ara que no mira ningú, travesso entre jardinets i enfilo amunt de tornada a la muntanya.

Encara vam xerrar una estona quan vaig arribar, calma de pijama i nit.

L’endemà (i no us explico la meravella de baixar la muntanya a l’albada, la ciutat als peus que s’acosta desperta i bigarrada) van començar les conjectures:

  • Ostres, remi, ens l’han posat difícil… haurem d’investigar
  • de vestits, investiga tu al marrok… era el meu, o el teu……oi? la meva semblava egipcia….
  • Investigueu. Próximamente, la solució!

I somriures, i cafès, i missatgets divertits… que esquiven deliberadament la paraula “sort”, o m’ho sembla….

Talment adolescents.
I només en tenim…. mmmm…. quaranta i escaig!!