10 regles d’or per a la comunicació del formador online
En general, les funcions i habilitats necessàries per a la formació online no difereixen significativament de les que es necessiten en un entorn presencial; només cal adaptar el propi estil de formació i metodologia a les característiques de l’entorn, a les noves eines i estratègies de comunicació que entren en joc.
El formador virtual necessita conèixer les estratègies i recursos disponibles en un entorn virtual d’aprenentatge (l’Aula Virtual) i, com els estudiants, també necessita un període d’adaptació al mateix per a dominar les eines de comunicació.
El formador online: l’acompanyant expert de l’estudiant
Com a definició genèrica, serà un formador online (o docent virtual) tot aquell que utilitza mitjans electrònics per a comunicar-se amb els seus estudiants.
Des d’aquesta perspectiva, un formador que estableixi una comunicació habitual mitjançant el correu electrònic amb els seus estudiants podria considerar-se un formador online, independentment del concepte d’aprenentatge que sustenti. Les característiques dels estudiants, els recursos que tenen al seu abast, els objectius d’aprenentatge proposats, etc. justifiquen que en ocasions sigui més adequat un rol de formador o altre.
Ara bé, sota la nostra concepció de l’aprenentatge en la que l’estudiant és el centre i gestor del procés, el docent es situa com a facilitador de l’aprenentatge, i el seu rol inclou accions com:
- Ajudar l’estudiant a identificar les seves necessitats d’aprenentatge.
- Motivar-lo per a mantenir i reforçar la constància i l’esforç que l’aprenentatge requereixi.
- Oferir-li una guia i orientació pel que fa al procés que cal seguir.
- Reconèixer el grau de consecució dels objectius d’aprenentatge i proposar les mesures necessàries per a la seva millora.
- Resoldre dubtes i orientar l’estudi.
- Valorar els aprenentatges aconseguits al final del procés.
- …
L’estudiant online ha de ser actiu i protagonista del seu procés d’aprenentatge. I el paper del formador serà clau per a garantir l’aprenentatge.
La flexibilitat i les TICs
En el context del Simposi 2013 del CIDUI orientat a “Estudiants i graduats avui. La resposta de les universitats” celebrat el passat 29 de maig a la UAB, vaig presentar una petita xerrada per a una taula rodona en la que reflexionava sobre la flexibilitat a l’aula, identificant els condicionants que la modelen i analitzant què passa quan hi inoculem/introduïm les TICs. Us deixo aquí un breu resum de les idees principals que vam desenvolupar-hi.
La modalitat de contextos que ens donen les TICs a la formació pot expressar-se com un contínuum que va des de contextos presencials amb suport de les tecnologies fins a contextos en els que el canal i el medi és la mateixa tecnologia (son els contextos anomenats online)
Infografia de professionalitat
