aniré a l’infern, m’arruïnaré, patiré alguna desgràcia, em sortiran berrugues, cauran els cels i s’obriran les aigües….
(o el que és el mateix: no segueixo cadenes de correu, ni de whatsapp, ni de facebook, ni…., per principis -i alguna cosa més-)
.
Pensava que això estava ja més que passat de moda, però la gent té una estranya tendència a reenviar bagatel·les d’aquesta mena. Jo també cremaré eternament a l’infern, ens veiem allà.
Una mica sí que ha passat de moda, al menys jo crec que no en rebo tantes com en altres èpoques.
Ara, jo tampoc les segueixo … ens trobarem, doncs… allà… on sigui…
sí, sí, encara…. aisinyor
esteu de sort si us en lliureu 😉
ens veiem al infern
allà estaré, Pons 😉
seguir les cadenes esclavitza una mica, oi?
m’afegeixo a l’infern
Abraçades celestials per a tu!
l’infern serà una festa,
hi haurà berrugues arreu,
i complicitat al fons de les butxaques 🙂
(gràcies, fanal, com m’agrada veure’t!! !*)